Planeta MarinaAltaEsfera

El Tao de la Ràbia: Ascenció pica d'estats 2008

2008-07-24T20:00:52+00:00

Despres de preparar la ascenció al sostre de catalunya , arribant als 2900 metres d'altura va ser impossible seguir per la cantitat i estat de la neu per la cara nord , uns 200 metres varen faltar ( i crampons i piolet jeje ). Així i tot va ser una ruta realment espectacular ( i dura ) de la qual guarde un bon record , es impresionant la pica.
Ací vos deixe unes fotos de la ruta . Veure fotos

La penya morts de fam aplega als 3000 metres ( casi , 2900 ) de la pica d'estats!!
*En eixe punt estava en la mateixa frontera.

Nausica: Quart relat veïnal

2008-07-24T19:00:38+00:00

Ja s'ha penjat, al bloc d'Històries veïnals, el quart relat cooperatiu en què hi he participat, podeu llegir-lo, si això us plau, el títol és:

Confessió

Coses properes: Pissi pissi ganya.

2008-07-24T14:25:23+00:00

Vinga, tots seguts a terra formant un redolí, amb les cames allargades i començem a jugar.

“Pissi pissi ganya, oli de la ganya
filla mandonguera, grana´m esta casa
No te la puc granar, perque tinc la ma cordada
Quí te la ha cordada?
El Rei de la França, que balla la dança
Tinc un gall que fa flautes, ni són llargues ni són curtes
La ueleta Gatameu, diu que amagues eixe peu!”

Jo recorde haver jugat quan era xiquet, amb els cosins i la iaia, a la caseta. Nosaltres seguts a terra i la iaia a una cadira de boga. Ella ens cantava la cançò, o pot ser la cantàvem tots mentre que a cada sil.laba, seguint l´ordre de les agulles del rellotge o el contrari, s´assenyalava un peu de cadascun dels qui estàvem jugant. Al jugador a qui corresponia l´última sil.laba de la cançò, “...diu que amagues eixe peu”, li tocava amagar-lo i seguir participant només amb una cama allargada. El que no recorde és si guanyava qui primer replegava les dos cames , o si ho feia l´últim que es quedava amb una cama allargada...alguna ànima caritativa que ens ho explique? Als vostres pobles la cançó era igual?

No és una llàstima que totes aquestes coses es perden? Home, la playstation és més divertida, pero hi ha moments per a tot, i és feina nostra intentar trasmetre aquestes coses als nostres nebots, fills, nets... Ho intentem? De segur que de xicotet hi has jugat, i sinó ja va siguent hora... ànim!

Au!

Nausica: De novel·les i contes

2008-07-24T13:41:43+00:00

Escriure novel·les és un repte i escriure relats és un plaer.

Haruki Murakami

Hic et nunc: De llibres no trobats i treballs perduts

2008-07-24T01:31:49+00:00

Ahir per la vesprada, després de formatar l’ordinador per a la LAN d’aquest cap de setmana, vaig anar amb el Toni a Dénia a una llibreria i per primera vegada en molt de temps vaig estar a punt de sortir-ne amb les mans buides. M’explique.
Hi vaig anar buscant un parell de llibres, d’una banda el vuité volum de la fantàstica sèrie Aubrey-Maturin de Patrick O’Brian i de l’altra un llibre sobre la història d’Anglaterra del qual no recordava ni el títol ni l’autor, només la imatge de la tapa. Ambdós llibres els havia vist a la llibreria feia un temps i esperava tornar-me’ls a trobar, il·lús de mi, al mateix lloc que els havia deixat temps arrere. Evidentment, la cosa no anà així i els llibres no aparegueren per enlloc; però aprofitant que havia anat fins a Dénia, em vaig posar a mirar i remirar prestatges, buscant algun altre llibre que em despertara la curiositat.
Però no hi havia manera, tu. Una bona estona vaig estar donant voltes, d’ací a allà i d’allà a ací, sense resultat, cap llibre m’acabava de convéncer —i mira que n’hi havien!—; no m’havia passat mai. Entre les novel·les històriques, algunes ja llegides i poca cosa més; entre les novetats, res de profit, i a l’apartat d’assajos històrics, un munt de llibres dedicats a monarques castellans medievals i als fets madrilenys del 2 de maig del 1808, res més.
Finalment, crec que gràcies a la Divina Providència, al racó dedicat als llibres en valencià em vaig trobar un exemplar de la primera edició —de 1989, l’any que jo vaig nàixer— d’Els treballs perduts de Joan Francesc Mira i com que ja feia temps que tenia ganes de llegir-me algun altre llibre seu a part de Borja Papa, vaig decidir endur-me’l. Segons he llegit es tracta d’una espècie de reedició a la valenciana i amb reminiscències joycianes del mite dels dotze treballs d’Hèrcules, encarnat en la figura de Jesús Oliver, un curiós bibliotecari. Pel que he llegit, tinc la sensació que m’agradarà.
De totes maneres, i per tal d’evitar que es torne a repetir el desagradable succés de la llibreria, vos demane que em recomaneu qualsevol llibre que penseu que em pot interessar —novel·la i assaig històric o simplement literatura en general—. Vos estaré molt agraït.

El Racó de Xavi: LoremTools 1.0

2008-07-23T20:43:12+00:00

Avuí, segunt una proposta que em va fer dilluns Sergio Ortiz, m’he proposat modificar l’extensió que tenia feta per a copiar el text LoremIpsum al porta-retalls: lorem2clipboard. Sergio em va dir: “i per què no un lorem2focus? Estalviaria temps”.

I m’he posat mans a l’obra. Però en lloc de fer una extensió com em proposava Sergio, he millorat la meva.

Vos presente la versió 1.0 de LoremTools: una extensió que permet copiar el text LoremIpsum al porta-retalls (amb click esquerre) o directament al quadre de text amb focus/actiu (click dret).

Quién da más?

La podeu descarregar a la pàgina de l’extensió a ca Mozilla.

Toni Roderic: La Unió de Llauradors

2008-07-23T19:04:04+00:00

Este matí, Peris i jo mateix ens hem acostat a Xàtiva on La Unió feia una concentració davant la delegació d'Hisenda de Madrit per tal d'exigir solucions a la crisi del camp valencià. Els Verds ens hem sumat a la protesta de la Unió pel desmesurat augment dels costos de producció i els baixos preus que perceben pels seus productes agraris.

Hic et nunc: Ora non ci sei

2008-07-22T22:59:38+00:00

Io vorrei portarti via, e vorrei non aspettare più. Ma tu non vuoi sorridermi, sei solo, hai freddo.
E non ci sei ora che voglio te, voce del mio silenzio. Vieni qui su di me, lentamente lasciati andare a un bacio.

Extret de la cançó L’abbandono de Gianna Nannini

Nausica: Comuna presència (versions de René Char, 11)

2008-07-22T23:57:58+00:00

Aquesta fumera que ens portava

Aquesta fumera que ens portava era germana del bastó que somou la pedra i del núvol que obre el cel. No ens menyspreava, ens prenia tal com érem, minsos rierols nodrits de perturbació i d’esperança, amb un forrellat a les barres i una muntanya en l’esguard.

Fureur et mystère

Toni Roderic: Tanqueu la nuclear de Cofrents

2008-07-22T18:32:03+00:00

Es ben cert que l´actual model de vida, el de tota la societat occidental, comporta un enorme consum energètic i que el necessari canvi del mateix suposaria un procés d´educació col·lectiva llarg en el temps, sempre i quan s´implicaren de debò totes les administracions públiques. Per això, quan parlem de la més que urgent aturada de la Central Nuclear de Cofrents es fa imprescindible plantejar-se el què s´hauria de fer per, d´una banda, disminuir la demanda energètica i, d´altra, aconseguir noves fonts d´energia per a substituir aquella que avui prové de la perillosa central.