Planeta Marina Alta

Tots els blocs en valencià de la Marina Alta

Alcanalí, l'Atzúvia, Beniarbeig, Benidoleig, Benigembla, Benimeli, Benissa, Calp, Castell de Castells, Dénia, Gata de Gorgos, Jesús Pobre, Llíber, La Llosa de Camatxo, Murla, Ondara, Orba, Parcent, Pedreguer, Pego, Poble Nou de Benitatxell, Els Poblets, Teulada, Tormos, Ràfol d'Almúnia, Sanet i Negrals, Senija, Sagra, Vall d'Alcalà, Vall de Gallinera, Vall de Laguar, Vall d'Ebo, El Verger, Xàbia, Xaló, La Xara

Deixar-se barba (o no afaitar-se a sovint) és considerat a voltes com un acte de rebel•lia; en els meus anys de carrera, he vist com molts companys es deixaven no ja barba de pocs dies, sinó barbes considerables. En el meu cas, que no sóc de pil•lositat abundant, també vaig deixar que la cara mostrara pèls, amb la curiositat que eren negres, blancs, roigs i rossos: fet i fet, una barba estranya, comparada amb la dels altres, cerrades, atapeïdes i dures de color. La mata aclarida que em deixava créixer representava això, una mostra de rebel•lia, però més que res per trencar costums: el meus pares es quedaven sorpresos que el fill acostumat es deixava un tros de cara per a afaitar(perquè, al remat, el que em feia a la cara era deixar-me la pereta tan famosa).

No cal dir que identificar barba amb rebel•lia pot resultar estúpida, però en moltes ocasions el jovent s’entesta a fer coses molt estranyes per a manifestar un encontre amb els adults, i com que a mi ja em representava un element d’estranyesa davant els meus pares, acostumats a una cara neta i fina els dissabtes (o dates assenyalades), doncs ja m’anava bé.

Aquest poema té una veu diferent, una segona persona que sembla que té algun poder sobre la resta, i el fa servir envers algú que té ganes de rebel•lar-se , i com a poderós que és, talla i cus en el món que la veu del Dos poals... retrata al llibre. Qui no s’ha encontrat mai una veu semblant?

Escrit per dospoals (noreply@blogger.com) a les 17:00

Josep Nadal

COMUNICAT SOBRE PARALITZACIÓ MOMENTANIA PEGO GOLF

Arran de l’últim acord pres per la Comissió Territorial d’Urbanisme sobre el PAI Pego Golf, el homes i dones del Col·lectiu en Defensa del Territori-Pego volem fer les següents consideracions:

- La paralització momentania del projecte i les consideracions fetes per la Conselleria sobre recursos hídrics, infrastructures i patrimoni cultural, estan totes recollides en les més de mil al·legacions fetes pel nostre col·lectiu durant el periode anterior a l’aprovació en plenari.

- Les deficiències del projecte Pego Golf evidencien la mala fe amb que el govern tripartit va aprovar el projecte. Recordem que el plenari es va celebrar només unes hores abans de què entrara en vigor la LUV (Llei d’Urbanisme Valencià) i es va presentar un projecte molt deficient a preses i correres per a què anara per l’antiga llei (LRAU) amb el conseqüent benefici per la mercantil Inversiones Patrimoniales Marina Alta SL, perjudicant els propietaris de la zona, per als que la nova llei preveia alguns beneficis.

- Les consideracions sobre la manca d’aigua a Pego són un fet molt greu i evidencien que ni ara ni fa 4 anys, als promotors i a l’Ajuntament els ha importat molt poc que Pego es puguera quedar sense aigua. Cal sumar-li a això el fet que la salinització dels pous del poble va en augment com demostra l’estudi del professor Fernando Sendra que el nostre col·lectiu va donar a coneixer fa tres anys. Un pas en fals i Pego es quedara en la mateixa situació hidrica que altres pobles propers. - Demanem al govern de Pego que deixe de vendre fum. A hores d’ara amb la crisi immobiliaria i l’escassetat d’aigua, un projecte com el de Pego Golf és una quimera. Continuar parlant de la necessitat del projecte per a donar faena a la gent és un engany i posa de relleu la incapacitat del tripartit de donar solucions realistes a la crisi que estem patint. Demanem una acció decidida per al desenvolupament d’un trurisme de qualitat que respecte el medi ambient, a favor de la ubicació de sectors idustrials productius i no contaminants, i per la reconversió agricola cap a una agricultura de qualitat i competitiva.

- Remarquem el nostre compromís per aturar agressions com la de Pego Golf. Continuarem amb les mobilitzacions que creguem necessàries i si la Conselleria dóna llum verda al projecte, immediatament optarem per la via judicial. Com li vam deixar clar a Eduardo Siscar en el seu moment “No el faràs”.

Col·lectiu en Defensa del Territori-Pego (Pego) - 16/05/2008

Escrit per josepnadal a les 13:09

OOOPB.com | A garrot de la llei

Gent que desapareix

Aquesta setmana els de Muchachada Nui van posar un vídeo a la seua web fent publicitat del seu programa per a que el veiérem a la dos. En ell es treuen de la màniga Zubizarreta. Quan de temps sense sentir aquell nom. El porter del Athletic de Bilbao, del Barça i del València va viure, si no m’equivoque, més de 10 anys del futbol. L’havia oblidat per complet. Potser el futbol siga un niu de desapareguts, ara me’n venen molts d’aquell València S.A.D (no ens oblidem que és una empresa) que m’il·lusionava, que seguia, com per exemple Farinós, que ha passat amb Mendieta? I el “burrito” Ortega? Angloma, Juanfran, Ilie…

Però no sols passa amb el futbol, també passa amb el ciclisme o la televisió: on està l’Abraham Olano que estava cridat a ser el successor d’Indurain? Recorde també, i ara parlant de televisió a Constantino Romero amb el programa “La parodia nacional” o el “Alta tensión” a Antena 3. I Joan Monleón?

Atenció, a lo que m’he trobat buscant pel google a Viola, que me l’ha recordat Santi. Quan de jugador que a saber, quan jugava aquest equip jo era del València! Click ací!

Escrit per oscar a les 12:30

Atena del Montgó

Emergència embotellada

És ja gairebé un tòpic alçar el crit al cel sobre la sequera. Ens trobem permanentment en emergència. No és perquè en fem servir molta ací o allà, per les piscines, cultius amb reg a manta, regadiu a zones de secà, camps de golf, pistes d'esquí o indústria pesant. No. El problema és que no plou prou i per això les autoritats, que ara i sempre vetllen per nosaltres ens resolen la papereta. Ara són els assedegats barcelonins els qui es troben en emergència. De grau, 1, 2 o 3. Tant fa. Per tant els polítics han d'actuar.

Primer van ser els vaixells. Esta setmana ha arribat el primer, carregat a més no poder de manà aquàtic, procedent del gran verger de rius exuberants que és Almeria. La solució, la planta dessaladora, milers de milions de litres d'aigua a un alt cost energètic (que Endesa ja ha demostrat que a Barna, de llum, en sobra) i de la sal, com això de cuinar salat és cuinar per al gat i en contra de la dieta de la carxofa, a la mar. De moment, mentre acaben la planta, es fa una canonada a l'estil Borrell, Narbona i Aznar i es porta d'aigua d'on faça falta, que si no els barcelonins no podran beure i els tocarà comprar aigua embotellada.

Tanmateix, l'oratge, Zeus o Santa Bàrbara, segons preferències, és cabut i sobretot capriciós. Esta setmana passada en contra de tot pronòstic, ha plogut i s'ha desplomat el nivell d'alarma que la mateixa Generalitat havia previst. Ara, doncs, hi ha prou aigua per alçar la restricció sobre regar plantes i omplir piscines. El transvasament, que era sols per garantir aigua de beure als barcelonins, s'ha convertit en una cosa més abstracta i general, cosa que demostra el que ja ve dient des fa temps la gent de la Plataforma en Defensa de l'Ebre i moviments afins: que és una operació per a fer negoci.

Als polítics, però, els té igual que se'ls deixe amb el cul a l'aire i que es confirmen els pitjors pronòstics sobre la seua política en matèria d'aigua. Una altra lluita antitransvasament al nostre país, la del Xúquer, va acabar, com tots sabem, en derrota. Fa temps que les canonades s'enduen l'aigua cap al Vinalopó convertint el riu de la Ribera, a poc a poc, en un albelló.

A l'altra banda de la canonada, a l'Alt Vinalopó, els llauradors que abans ploraven i pidolaven aigua (de l'Ebre, del Xúquer, d'on fora) per a poder regar els seus cultius, han descobert, de la nit al dia, que l'agricultura no és rendible. Però l'aigua ja la tenen, a bon preu, així que fóra millor treure-li rendiment. D'aquesta manera, aquesta setmana s'ha destapat que tenen la intenció de vendre l'aigua a la multinacional Danone perquè l'embotelle sota la marca Font Vella. Diuen que és perquè hi ha crisi a l'agricultura, i sembrar i treballar no ix a compte. Millor vendre-la. A més a més, afegisc jo, així tindrem l'aigua embotellada per a la següent situació d'emergència, que segurament no tarde en arribar. S'accepten apostes.

Escrit per Mitrídates (noreply@blogger.com) a les 13:20

Te amb mel i Llima

Nakedness

Her naked legs were brushing his back. He was writing an article while, unconsciously, his mind compared her long legs with the legs of a young horse. He closed his eyes and imagined her perfect silhouette running against the wind.

She caressed his shoulders sftly and, spelling her name slowly, she presented herself using the most detailed way. Her arms were crossed so as to provide him a really warm hug.

She presented also her skin.

Escrit per Mireia Cantó i Pastor (noreply@blogger.com) a les 10:55

Coses properes

L´abellerola (Merops apiaster). Colorins voladors.

Ja han vingut a passar el bon oratge amb nosaltres. Si des d´ara i fins que acabe l´estiu aneu pel camp, estigueu alerta al cel i podreu admirar l´espectacular colorit i maniobres aeries d´aquestes aus quan van de caçera.

Dormen i crien a la cambra que faran dins de tunels, excavats a talussos de terra per ells mateixos, casi sempre prop de barrancs, i normalment amb molts membres de la mateixa espècie, ja que els agrada viure formant una colònia.

Entre maig i juny fan una posta de 4-7 ous, que seran covats pels 2 membres de la parella durant 3 setmanes.

Menjen tota mena d´insectes. Els xicotets se´ls menjen volant volant, i els més grans els maten colpejant-los contra alguna pedra.

Per ahí estan!

Escrit per santi (noreply@blogger.com) a les 03:59

Coses properes

Romer (Rosmarinus officinalis). Aroma a muntanya.

El romer és un matoll molt comú a la nostra comarca (qui no el conega ja té delicte), que creix en carenes i solanes de tot tipus de terrenys, àrids, secs i arenosos; des de vora mar fins als 1500m.

Pot aplegar a fer 2 metres d´alçada, i durant tot l´any presenta el seu color verdós. Floreix 2 voltes a l´any, a la primavera i a la tardor; i mereix la pena parar l´ull a la seua flor.

Moltes son les seues propietats medicinals. De les fulles es trau l´alcohol de romer, que s´empra per prevenir úlceres i alleugerar els dolors i fatigues musculars. La tisana de fulles de romer és bona per al fetge i la tos. Respirar el seu fum és un tractament contra l´asma. Se li atribueixen efectes sobre la regulació de la sang, i té propietats antisèptiques per les que es pot utilitzar per cicatritzar ferides. Casi res diu el paperet!

I no cal parlar de les propietats aromàtiques i culinaries... on una rameta de romer fa milacres :)

Ja ho sabeu!

Escrit per santi (noreply@blogger.com) a les 14:30

Hic et Nunc

Pràctiques

Aquells que seguiu assíduament aquest blog potser sabreu que fa un bon grapat de mesos que intente traure’m el carnet de conduir. Pel juny de l’any passat em vaig matricular a l’única autoescola de Pedreguer pensant que podria fer l’examen teòric abans de les Festes de juliol. Però no pogué ser i ho vaig deixar estar pel setembre, abans de començar les classes a la universitat. Però en passar agost tampoc pogué ser.
A finals de setembre començà el curs i al novembre em vaig matricular en una autoescola a tocar del pis. I vaig començar a mirar-me el llibret i a fer testos, però entre la faena de la universitat i les poques ganes, vaig anar relaxant-me i vaig deixar d’anar a l’autoescola durant una bona temporadeta.
I no fou fins fa poc més d’un mes que vaig decidir traure’m aquest pes de damunt d’una vegada. I vaig tornar a fer testos i vaig tornar a anar a l’autoescola; fins que fa un parell de dilluns, el dia 5, vaig anar a fer l’examen teòric, aprovant-lo a la primera. Ahir, per no perdre més temps en açò, vaig anar a fer la primera pràctica.
En pujar al cotxe (un Kia cee’d prou manoset) i conèixer al professor, em vaig tranquil·litzar bastant, car l’home resultà prou simpàtic i comprensiu (era prou major i se’l veia bregat en mil i una pràctiques amb mil i un alumnes). I la cosa no anà tan malament com esperava. Després de fer-me anar per uns carrers poc transitats pròxims al campus de Tarongers per veure com de verd estava, anàrem a donar unes quantes voltes per Blasco Ibáñez, la Serreria, Just i Pastor, Manuel Candela, i alguns carrers més de la zona. La veritat és que no m’esperava que el primer dia em portara ja per tan atabaladores avingudes, encara que també és cert que si hi havia algun problema era ell qui feia anar els pedals i qui em guiava les mans per dirigir el volant.
A pesar de tot el que haig de millorar encara, especialment pel que fa al volant (he d’aprendre a guiar millor el cotxe) i al fre (el prem massa bruscament), estic content perquè em pensava que no sobreviuria a la primera pràctica a la ciutat, amb tantes senyals, semàfors, passos zebra, cotxes i demés.
Divendres tinc la pròxima pràctica, toquem ferro i esperem que a poc a poc la cosa vaja millorant. Ja ho deia Juli Cèsar en un dels seus notables comentaris: rerum omium magister usus (la pràctica és la mestra de totes les coses).

Escrit per Blai a les 03:20

Nausica

Te'n vas i s'esllavissa el vespre

Te’n vas i s’esllavissa el vespre
- però encara el calc del teu cos
dona dels alts, bella i obscura.

Davalla el polsim del silenci
- però encara el moll dels teus llavis
com ruixim d’ona que s’esculla.

M’emboça el llençol de l’absència
- però encara el baf de la febre
com revé el respir, sense treva.

I sempre tu, bella i obscura
escalf del far i ombra estremida
blau de la nit, mar sense fita.

Escrit per Carles Mulet Grimalt (noreply@blogger.com) a les 00:34