la Marina Alta
Els blogs personals en valencià de gent de la Marina Alta, País Valencià
Blogs del planeta
Publicitat
Altres blogosferes comarcals
Blogs d'associacions
Blogs de partits polítics
Altres blogs de la comarca
 

Planeta Marina Alta

Tots els blocs en valencià de la Marina Alta

Alcanalí, l'Atzúvia, Beniarbeig, Benidoleig, Benigembla, Benimeli, Benissa, Calp, Castell de Castells, Dénia, Gata de Gorgos, Jesús Pobre, Llíber, La Llosa de Camatxo, Murla, Ondara, Orba, Parcent, Pedreguer, Pego, Poble Nou de Benitatxell, Els Poblets, Teulada, Tormos, Ràfol d'Almúnia, Sanet i Negrals, Senija, Sagra, Vall d'Alcalà, Vall de Gallinera, Vall de Laguar, Vall d'Ebo, El Verger, Xàbia, Xaló, La Xara

Nausica Nausica

Frueix el cec







frueix el cec

a dins l’escot,
palp sempre inacabat

sorpreses com coloms,
les neus incendiàries.


fent marxa

Sender de Benidoleig

























DEL REBOST AL CELLER

CIGRONS AMB LLAGOSTINS


He ací un altre dels plats barats i resultons. Fixar-vos que si no mengem bé és perquè no volem. Amb 4 ingredients baratíssims preparem un plat espectacular.


Per a 2 persones


12 llagostins crus

400 g de cigrons ja bullits

1/2 pimentó roig

1/2 pimentó verd

1 ceba xicoteta

3 dents d'all

2 culleradetes de pebre roig

Oli d'oliva verge extra

Sal



Es piquen les verdures i se sofrigen en una cassola junt amb els alls picats finament. En una cassola a banda posem a bullir aigua suficient per a coure els llagostins durant uns 3 minuts. Una vegada cuits separem els caps i les picarem en un morter. Després colem i el suc resultant ho afegim al caldo que havíem bullit els llagostins. Pelem les cues dels llagostins i li donem un parell de voltes junt amb el sofregit de verdura, assaonem i afegim el pebre roig. De seguit reguem amb el caldo, afegim els cigrons i deixem coure tot junt uns 20 o 30 minuts a fi que es reduïsca un poc el caldo i es mesclen els sabors. Servir calent i acompanyar d'un bon vi negre jove

dos poals de sabó

De mancances socials

Fuster diu, Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltes.

L'anunci de la loteria de nadal filmat per l'Alejandro Amenábar m'ha fet arribar a unes quantes idees i les explicitaré en un parell de texts. Aquest primer reflexiona sobre un fet que em té força neguitós pel que fa a visibilitats socials. En el dit anunci de la sort d'unes boletes hom representa una relació entre dos inconeguts que acaba en amorosa: xic i xica jóvens, guapos i blancs.

Considere que és descoratjador que aquest director, homosexual reconegut, haja decidit continuar una tradició social de parella heterosexual preciosista. No s'hi val que la xica siga extraterrestre, sinó que hauria trobat més interessant (i sentimentaloide, talment com són aquests anuncis), doncs que els personatges hagueren estat homosexuals o obligats a una cadira amb rodes o a una pròtesi de cama o ves a saber patidors de quina altra situació personal diferent del patró seriós heterosexual, juvenil i preciosista.

Aquest pensament meu no vol contestar la idea que el creador i la creació han d'anar necessàriament lligats, i, doncs, hom no hauria d'interpretar que jo volia que l'Alejandro fera un anunci amb dos protagonistes gais. Ço que jo vull explicitar és que l'anunci aquest ha estat una altra oportunitat perduda per a fer visibles caràcters que no són "admisibles" en la resta d'anuncis: comptat i debatut, com si qualsevol cosa poguera esdevenir possible en aquest món de màgia i somnis que es poden fer realitat. Ço que les loteries de l'estat ven.

Amb tot açò, el biaix meu que l'Alejandro vaja haver hagut de crear una història homosexual pel fet de no ser la norma habitual, sinó la diferent (la gai), m'ha fet pensar si, per exemple, pel fet de ser d'una tendència sexual, aquesta ha de condicionar la producció artística. Resta clar, doncs, que no ha estat així i, doncs, ha continuat la veta tradicionalista (malgrat l'extraterrestre).

Pel que fa a jo, com a persona no homosexual, la meua literatura suposadament ha de ser heterosexual; tanmateix, he de dir que sí que he tingut alguna mena de preocupació per allò que hom suposaria que no és la meua condiciò sexual. No és que haja volgut presentar un fet personal d'ambigüitats sexuals o andrògines, sinó que en la meua obra de moment hi ha un capítol poètic dedicat a una relació amorosa entre dues jòvens.

Per tant, des del meu punt de vista, la gent que té creativitat i de retruc l'oportunitat d'exercir-la en una situació regalada hauria, doncs, d'aprofitar-la. Com he indicat, no es tracta sempre de fer-ne bandera, però si de mostrar-la quan l'ocasió pot aportar més benefici global. Sé que uns quants poemes meus d'amor entre dues lesbianes no són la gran aportació a la literatura universal i a la normalització d'altres sexualitats, però un anunci que miraran moltíssima gent sí que ho farà. No està la societat preparada per a aital quadre?

Nausica Nausica

Pensaments, 144: (de les pors)





Si camines descalç sobre les pors, te n'adones que només són brases.



DEL REBOST AL CELLER

ESTOFAT DE GUATLES I ESCLATASANGS O PEBRASOS


Si busquem en el Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola la paraula "Estofado" ens apareixerà, entre altres, la definició: "Guisat que consistix en un aliment condimentat amb oli, vi o vinagre, all, ceba i diverses espècies, posat tot en cru en un atuell ben tapad per a què coga a foc fluix sense que perda vapor ni gust." i precisament aixo és el que farem hui, aprofitant que ja ens trobem en temporada de esclatasangs

Per a 4 persones:

6 guatles
1/4 kg de esclatasangs
1 ceba
3 dents d'all
1 got (dels d'aigua) de vi blanc
2 fulles de llorer
1 culleradeta d'orenga
1 culleradeta de romer
Sal
Oli d'oliva verge

Tallem les guarles en quarts igual que la ceba. Netegem els esclatasangs de terra. En una cassola posem, tot en cru, els trossos de guatles prèviament salpebrades, la ceba, els esclatasangs el all i  llorer. Salem, reguem en un bon doll d'oli, afegim el vi i cobrim tot amb aigua. Deixem coure tot junt amb la cassola tapada i a foc fluix durant 40 minuts (si fa falta afegirem mes aigua)

Nota.- Si no tinguerem esclatasangs podriem possar bolets d'un altre tipus.

Nausica Nausica

Capaimona


(Foto treta de Serra Amunt -Wikiloc)




La soledat,
                   als alts,
és un hivern que no encongeix,
un bell nu sense casa

la terra sense retorn,
només un enigma
picat en cercles i regalls
que acondueix a l’oblit

on la fidelitat
és d’amor sense fils,
una carrasca amatent
a l’abraçada

i l’aigua una promesa
sense llei per allerar-la,
només un glop de pau

on tot,
           encara i ja,
és superflu.

Nausica Nausica

El secret nom





El meu poble
davant el silenci,
sol i ultratjat

el secret nom
en un batec
a dins el ventre

sota la llengua
l’agredolç
que refà l’aliança

l’esquitx
d’un altre arrap
al so fluent de l’aigua


Nausica Nausica

Pensaments, 143: (d'amar)





Amar és amarar-se



fent marxa

Per a quan un calendari unificat o un circuit trail de muntanya a la marina?



Aquest post o un paregut ja el vaig escriure el passat any però casualment farà uns dies el vaig esborrar i he vist que dos curses de la comarca de muntanya havien coincidit en la data i jo em torne a preguntar,tan difícil es posar-se en contacte uns i altres i definir dates o fer l'anhelat circuit que a tots i a totes ens agradaria?
Tenim l'exemple a moltes comarques i son tot un èxit,ara encara seria bon moment ja que totes les curses estan pendents de realitzar-se i sino no seria mala idea per al proper any.

Aprofite per a posar algunes curses:

26 de novembre,la cursa dels Tres Tossals a Gata.
17  de desembre,cursa d'Oltà
21  de gener,cursa del castell d'Aixa a Llíber.
21 de gener,Trail al Ponoig a Polop de la Marina.
11 de febrer,cursa dels Bandolers a Senija.
18 de febrer,cursa del Gegant de Pedra a Ondara.
5 de març,cursa de la 23k de la Perimetral a Benissa.
25 de març,l'Arrapapedres a la Vall de Gallinera.

El Racó de Xavi

El Racó de Xavi → Cap a San Francisco!

Fa un parell de setmanes me’n vaig anar a San Francisco a participar del Mentor’s Summit del Google Summer of Code.

El Google Summer of Code és una iniciativa de Google enfocada a estudiants universitaris per a que s’involucren en el desenvolupament de programari lliure i Apertium, el projecte lliure per a la creació de traductors automàtics que va nàixer a la Universitat d’Alacant, hi participa com a organització.

Jo ja fa anys que estic involucrat amb Apertium, i enguany he estat fent de mentor de diversos projectes, principalment el del traductor anglès-català que ha desenvolupat Marc Riera. D’això ja en parlaré una miqueta més endavant.

La qüestió és que Google convida a dos mentors de cada organització a participar al Mentor Summit, i enguany he sigut un dels representats d’Apertium, juntament amb Sushain Cherivala (al que he conegut personalment, després d’anys de comunicar-nos a través de la xarxa).

Tinc la intenció de fer un seguit d’entrades explicant, primer, l’experiència de visitar durant un parell de dies la ciutat de San Francisco i les oficines de Google a Mountain View, i després explicant com ha anat el Mentor Summit en si. I així, de pas, recupere l’hàbit d’escriure.

Seguirem informant…

Nausica Nausica

Pensaments,142 : (en legítima defensa)





Ai! La inevitable metzina d'aquells que es fan odiar



DEL REBOST AL CELLER

TRUITA DE ESPINACS I BACALLA



Heus ací un altre plat facilíssim de preparar i que ens pot traure d'un compromís en qualsevol moment.


Ingredients per a 2 persones


200 g d'abadejo dessalat

200 g d'espinacs

1 dent d'all

3 ous

Una mica de pebre roig dolç

Oli d'oliva verge extra

Sal



Se sofrigen un poc els espinacs junts amb l'all bén picadet. S'afig l'abadejo prèviament dessalat i esmollat. Es mescla tot i se li afig una mica de pebre roig. S'incorporen els ous batuts i es qualla la truita al gust. Més senzill impossible

The WordPress.com Blog

Update Your Avatar on WordPress.com

We’ve given one of our favorite features a boost! You can now manage your profile photo, or avatar, right on WordPress.com. This avatar, powered by a service called Gravatar, is the image that represents you online — a thumbnail that appears next to your name when you interact on blogs and websites. With this recently refined feature, you can upload, edit, and update your avatar at wordpress.com/me.

Your avatar shows up in many places on WordPress.com. For example, you’ll see it on your site next to your blog posts:

And when you like someone’s post:

Or when you comment on a post:

As you can see, your avatar helps to establish your identity and credibility on WordPress.com — but also across the internet. It will also appear on other websites that use Gravatar, like Stack Overflow and Hootsuite. This means that you don’t have to re-upload the same photo multiple times across the web.

How to Update Your Avatar

While logged into your WordPress.com account, go to wordpress.com/me or click your profile icon at the top-right corner of the screen. You’ll see the edit screen for your profile:

From here, you can either click on your photo to change it:

Animated GIF showing clicking the button to change the Gravatar

Or drag and drop a new photo from your computer:

You can also edit the photo — rotate, flip, or crop — before setting or changing it:

Animation showing editing image

When you’re happy with your image, click Change My Photo and you’re all set!

We’ve also made this update for the desktop app. If you have questions, refer to the Gravatars Support page or contact Support for assistance. We look forward to seeing your faces around the web!


Filed under: Avatars, General, Profile, WordPress.com

The WordPress.com Blog

A New Media Picker for the iOS WordPress App

Sometimes it’s the extra touches that make all the difference; on your website, that’s the photos and video that give your content life.

You asked for streamlined access to your media library and the camera and photos on your device, to make uploading and inserting photos and videos easier. We hear you loud and clear! A freshly-updated media picker is now available in version 8.5 of the WordPress app for iOS.

What’s New

The new media picker was designed to allow quicker access to your media right from the new Aztec editor. Now you can insert videos and photos without leaving the editor. Click the plus sign — just like in the desktop editor:

 

The picker’s toolbar has buttons that provide full screen access to media already on your device, the camera, and your site’s media library.

ios_media_picker_toolbar

Whether you need to insert a photo you’ve already uploaded, capture a new video with your camera, or peruse all the special moments already on your device to find the perfect pic, you’re covered.

Open Source and Proud of It

Giving back to the software development community is part of Automattic’s DNA. That’s why our Android and iOS apps are 100% open source and will remain that way. In fact, the new media picker is a stand-alone iOS library that can be used in your own projects. We encourage you to try it out!

Thank You!

The Mobile team truly appreciates all of our wonderful users. Our goal is to build tools to help you make your site the best it can be. We look forward to your feedback and hope you enjoy the new media picker as much as we do.


Filed under: Mobile, Photos, Video
New iOS Media Picker Demo

dos poals de sabó

D'un desé aniversari per Frankfurt

Fa deu anys, aquest dia Quim Monzó va llegir el seu discurs a propòsit del convit de Catalunya a la Fira del llibre de Frankfurt. Dies després hi vaig anar jo, carregat de llibres del Dos poals de sabó i un cabàs de no res i de moltes il·lusions de veure les parades i deixar-hi llibres per si algú podria sentir-se'n interessat; trobar-hi gent del món de la poesia i establir-hi lligams. Realment molt naïf per a una persona amb 31 anys i tendríssim en açò de la literatura: certes, la ignorància i la candidesa són boniques però també estupidificadores. Més encara, hi vaig anar vestit amb una samarreta amb una inscripció que hi deia Looking for publisher, fet de lletres retallades a mà de tela de colzeres i apegades amb la planxa. D'allí me'n vaig anar amb motxilla i bosses, carregat de paperets i records: torne a dir, massa càndid.

Pel que fa als actes culturals a què no estava convidat a participar però de què vaig gaudir com a espectador, hi vaig trobar uns quants poetes, els quals es van endur una sorpresa de veure'm: però tu què fas ací?! Per a jo tot allò va ser passejar dins una bambolla: Frankfurt, mes d'octubre, dies de festa al País Valencià i dies de festa amb cultura catalana en un país important.

Deu anys després ho recorde amb simpatia; ho revisc amb la tendresa d'un esdeveniment que anava molt més enllà del meu enteniment innocent.

fent marxa

Ruta per la falda del Benicadell























dos poals de sabó

D'Europa

Anys arrere es va concedir a la Unió Europea el premi nobel de la pau "per les sis dècades dedicades a l'avanç de la pau i la reconciliació, democràcia i drets humans a Europa". 

Al tocat de la violència que hi ha hagut amb el tema del referèndum en Catalunya i a causa de la declaració que ha fet la Comissió Europea  "que aquest és un afer intern d’Espanya que s’ha de tractar d’acord amb l’ordre constitucional espanyol", només em resta dir

VERGONYA, CAVALLERS, VERGONYA

De retruc, que la dita Comissió afirme que confia "en el lideratge del primer ministre Mariano Rajoy per a gestionar aquest procés difícil, amb respecte ple de la constitució espanyola i dels drets ciutadans fonamentals que s’hi consagren" no puc estar-me'n de dir

VERGONYA, CAVALLERS, VERGONYA

Al remat, de què han servit els vostres actes durant 60 anys si els heu acabant empastrant ara?

VERGONYA, CAVALLERS, VERGONYA

Nausica Nausica

Bon dia, Catalunya!




BON DIA FLOR
DE LA REPÚBLICA




Calcetins desparellats (de Jovi L. Seser)

Diari de viatge: Com visitar Nova York sense arruïnar-se, estresar-se o engreixar cinc quilos

El sud de Manhattan, des d'Ellis Island

Just quatre mesos després de la meua estada als EEUU, reprenc els diaris de viatge amb l'ànim d'ordenar principalment i mental el desgavell de fotos que vaig fer amb el mòbil després que Iberia ens extraviara la maleta on dúiem facturada la càmera. Una entrada que naix també amb la intenció d'ordenar el gruix de vivències i sensacions que s'experimenten quan es fan les Amèriques amb la il·lusió primerenca d'aquell que ha escodrinyat desenes de fòrums per documentar-se de cara al viatge. En aquest sentit, he escrit aquest post després de comprovar amb fastigosa redundància (i sobretot en referència als viatges a Amèrica) el gran nombre de blogs de viatges patrocinats que converteixen la informació en màrqueting i les recomanacions en royalties. Advertisc, per tant, a priori, que aquest diari és una crònica personal on no trobareu cap enllaç subratllat ni cap indirecta comercial. És més: es tracta d'un modest manifest on desmitifique, a través de l'experiència personal, que la ciutat que mai dorm no és tan cara i inaccessible com solen descriure les guies. Nova York és un ésser viu, un animal urbà de primer ordre que no s'assembla a cap altra ciutat i que mereix una visita tranquil·la i reposada, als antípodes de l'estrés i agitació que sotmeten la metròpoli dia i nit.

Times Square, en una primera ullada
Per això, entre d'altres coses, he titulat l'entrada amb un nom tan il·lustratiu. I és que és totalment cert: no cal arruïnar-se per viatjar a aquesta trafegosa capital mundial on cada racó és una troballa i cada barri, un nou món per descobrir. Com que paga la pena preparar l'estada amb temps, el vol és una de les despeses més ressenyables. Podeu emprar els cercadors de vols per delimitar la combinació més econòmica tot i que hi ha consells que mai fallen: els mesos d'estiu i les dates nadalenques són cares sempre, mentre que els mesos d'hivern són prou barats. Això sí, viatjar en gener, febrer o fins i tot març pot aigualir l'estada si hi ha neu, per la qual cosa la millor opció són mesos com abril, maig, setembre o octubre durant els quals, a més de bon temps, trobareu tarifes més baixes. L'antelació en la reserva és igualment fonamental. No debades, el meu vol (València-Madrid-Nova York) entre el 27 de maig i l'11 de juny de 2017 el vaig comprar l'octubre de 2016 en ensopegar amb un preu immillorable: 340€. 

En el vol d'anada, Madrid-JFK

El següent pas bàsic és el de l'allotjament. Reconec que molts amics s'han decidit per allotjar-se dins del mateix Manhattan, però s'ha de recordar que la qualitat dels hotels no pot comparar-se als estàndards europeus, sobretot quant a preu. Una habitació sense bany privat pot arribar als dos-cents dòlars per nit, per la qual cosa cal plantejar-se quin pressupost tenim i fins on podem o no arribar. La localització és fonamental per a no desbaratar el pressupost, així que una opció com New Jersey, a l'altre costat del riu Hudson, és una bona opció, tal com vam fer nosaltres. Pràcticament tots els blogs recomanen Queens o Brooklyn com a destinació idònia, però cal dir que el PATH connecta els dos comtats en deu minuts i que a New Jersey el preu dels apartaments i hotels és notablement inferior al dels populars barris novaiorquesos. Com podeu veure a les fotos, les cases tenen el seu punt Amityville, però paga la pena l'experiència. No estava inclòs el desdejuni, però hi ha a prop abellidors Delis on desdejunar per quatre xavos infinitat de calories.

Sí, té el seu punt Hitchcock: l'arquitectura de la regió no pot negar el llegat del nord d'Europa

L'escala de fusta de l'apartament, tot un xerric a cada passa

Els Delis, tot un descobriment: entre el forn i el bar de poble, o la tendeta de barri

Encetar l'aventura de corredisses per la ciutat és un capítol memorable on una vegada més voldria ensorrar els must en què es basen les tradicionals guies de Nova York. Ja siga més o menys iconoclasta el viatger, oblideu els itineraris normatius i les cites ineludibles. Si no vos interessa la història de la immigració, no és necessari comprar l'excursió a Ellis Island i a l'Estàtua de la Llibertat ja que el ferry a Staten Island fa gratuïtament el mateix recorregut i podeu contemplar el monument durant la singladura. Per a mi, en canvi, era una primera parada imprescindible, sobretot després de treballar la matèria durant la redacció d'Ondara a Broadway: l'excepcionalitat de Trini Reyes. El museu de l'illa d'Ellis, per tant, és una magistral museïtzació d'un espai mític dins la història estatunidenca. Comprendre la immigració com a fenomen cultural i icònic, sota l'ombra de l'estàtua que els nouvinguts contemplaven des dels respectius vaixells durant el primer terç del passat segle, és una experiència recomanable que mereix un matí o vesprada completa.

L'entrada al Museu de la Immigració


Ben a prop de Battery Park, al moll del qual salpen els vaixells cap a Ellis Island, hi ha el World Trade Center amb el funest record dels atemptats de l'11S i el buit monumental que evoca l'absència de les torres bessones. Dos clots esfereïdors que compten amb la terminal de comunicacions de la Zona Zero: The Oculus, obra de Santiago Calatrava, és una catedral galàctica que commemora el dol de l'atemptat a través de l'arquitectura nívia d'un ventre de balena tan solemne com silenciós.
 
A primera hora de diumenge, poca gent per The Oculus



Amb tot, cal dir que la màgia de Manhattan són les passejades que ens condueixen cap a un barri o un altre depenent dels carrerons que ens agraden més. En aquest sentit, l'incentiu més recomanable és el de la sorpresa i, com ja he dit, la manca d'obligacions. Res de pujar a sis o set gratacels distints si realment l'única panoràmica privilegiada es la del Top of the Rock a Rockefeller Center. L'Empire State, per exemple, és bonic des de fora, però els 30 dòlars d'ascendir-lo poden ser excessius si tenim altres il·lusions dins l'agenda del dia. L'edifici Chrysler, per un altre costat, no sempre pot visitar-se. El cim del Rockefeller Center, en canvi, ens ofereix la visió de tot Manhattan i a més la postal de Central Park en l'extrem nord del mirador: una prova de foc per als que pateixen vertigen i temen assolir una altura considerable. Amb tot, una estampa màgica.

La plaça de Rockefeller Center, recurrent escenari de mil i un films



Si des de la terrassa del Rockefeller Center ens sorprén la mida deCentral Park, molt més curiosa és la visita a una zona d'esbarjo que no resulta tan artificial com va ser la seua planificació inicial. No ens enganyem: l'hem visitada ja per la memòria cinèfila que prestigia cada racó i fins i tot cada banc del parc municipal més popular del globus.



Així mateix, tot i que les distàncies semblen curtes, no menyspreeu la qualitat d'un bon calcer. Es caminen molts més quilòmetres del que sembla i el millor és vestir roba d'esport i sabates lleugeres, com si anàreu a córrer. I és que, potser, correreu per no perdre el metro o no arribar tard a algun espectacle. Així que res de mudar-se o se'n penedireu tret de si voleu endiumenjar-se amb motiu d'una cita nocturna. Broadway mateix és una fàbrica de compromisos i, no debades, és molt difícil triar un musical o una obra dins la gran diversitat d'opcions. El més avantatjós és acudir a les oficines de TKT (n'hi ha tres repartides per Manhattan, però la cua de Times Square és mítica) per saber quins muntatges ofereixen descomptes i així improvisar agenda. Nosaltres ens vam decantar per un clàssic com Chicago i cal dir que el preu de l'entrada val cada cèntim que s'hi paga. Auditoris antics que romanen tal com van ser concebuts i construïts a principis del segle XX i repertoris de música en viu que no tenen res a veure amb els musicals enllaunats que ens venen a preu d'or i rendiment de franquícia.



Amb tot, tal com ja he dit, és el viatger agosarat que trepitja barris sense pressa aquell que descobrirà més estones de gaudi, ja siga a Tribeca, a Little Italy o a Chinatown. En una època de fervent debat sobre la massificació turística, és curiós comprovar com la Big Apple és capaç de digerir allaus de visitants atesa l'ampla planificació urbanística amb què es va desenvolupar la metròpoli. És recomanable, això sí, defugir alguns indrets en determinats moments, com ara el pont de Brooklyn en el seu trajecte elevat, intransitable durant el matí i molt més bonic si es contempla des de baix.

L'encant indescriptible de Chinatown o com encabir tot un país en un barri

Postals cinematogràfiques a dojo per a una ciutat que és cinema pur

L'edifici Chrysler, el meu favorit, dins l'skyline novaiorqués

L'estació de trens, també vista en infinitat de pel·lícules
A nivell gastronòmic, a més, el ventall d'opcions és inabraçable: ja siguen restaurants coreans, xinesos o brasilers, no hi ha excusa que limite la dieta al fast food. Les hamburgueses novaiorqueses tenen orientació gurmet per la qual cosa també poden incloure's en la dieta ocasional del viatger que cremarà més calories del que creu. D'altra banda, hi ha cadenes de menjar saludable que ofereixen per preus molt moderats productes de gran qualitat, des d'ensalades a llegums tot passant per fruita trossejada o sucs naturals. Em va agradar especialment la cadena Chickpea tot i que la llista és infinita i diversa, tal com els foodtrucks que amenitzen cada avinguda per tal d'oferir-nos qualsevol cosa.

Tot i que és molt difícil trobar begudes sense sucre, les hi ha, i són ben bones

Una de les delícies que no poden obviar-se és la carn: de gran qualitat i d'exquisida presentació

El sushi que vaig tastar, impecable i als antípodes d'aquell que se'ns serveix a casa nostra

En resum, una ciutat que no dorm, tal com el viatger que no té temps ni energies per poder veure-ho tot. Cal desterrar eixa idea quan un arriba a un lloc tan emblemàtic com aquest que és la prova de foc per assajar un model de turisme relaxat on no hi ha punts ineludibles, sinó racons infinits. És el resum d'una experiència que va culminar amb una vista nocturna des de New Jersey: l'skyline de la ciutat en l'enèsima representació de pampallugues que composen sobre la nit el somni de Nova York. Recorde el calfred de contemplar per primera vegada una postal tan vívida i saber-se'n part. Emoció. Bellesa. Un petit estremiment. Sí, senyor: a la percaça de sensacions com aquesta viatgem.


The WordPress.com Blog

New Theme: Radcliffe 2

Today we’re happy to introduce Radcliffe 2, a refreshed version of a tried-and-true WordPress theme. We’ve optimized it for speed, and added new features specifically with small-business websites in mind.

Radcliffe 2 was a collaborative effort by several members of WordPress.com’s Theme Team. We wanted to update the popular theme for a more mobile-centric landscape, and to add new features that our small-business customers need.

Some specific design considerations for mobile include:

Standard fontsRadcliffe 2 uses system fonts — fonts that are already available on computers and mobile devices — rather than loading its own custom fonts. This reduces page-load time, since sites no longer have to load special font files, and benefits people browsing your site on mobile devices. Like with other WordPress.com themes, the fonts can be changed using the Customizer.

No sidebar: For a more consistent experience between desktop and mobile screens, Radcliffe 2 has a single-column, no-sidebar layout. This helps sites retain the same look and feel, regardless of the device used to load it.

We’ve tailored Radcliffe 2’s other major features for small-business sites:

Logo Resizer: For a perfect fit, increase or decrease the size of your logo.

Style Packs: Looking for a different feel for your site? Style Packs allow you to customize your design to match your brand in seconds. Check out Modern Bauhaus, Vintage Paper, or the Upbeat Pop Style Pack options! Each pack includes unique colors and fonts that create a cohesive style.

Contact Information: This is an easy way to display your phone number, email address, physical address, and hours of operation in your website’s header or footer. Mobile visitors can simply tap on your number to directly call your business’s phone.

Featured Prompt: Create an eye-catching area with text, a linked button, and a background image to draw visitors to a specific area of your site.

You can learn more about Radcliffe 2 by reading the Theme Showcase documentation, checking out the demo, or trying it out on your own site!

The original Radcliffe was released almost four years ago by Anders Norén, a prolific and talented themer.

Chatting with Anders about his theme, it’s clear we can credit Radcliffe’s bold images and typography to its predecessors. “Radcliffe was my fourth free WordPress theme,” says Anders. “The previous three, Lingonberry, Hemingway, and Wilson, are all pretty traditional blog themes with a thin content column and (in the case of Hemingway and Wilson) a sidebar with widgets. I wanted to do something a bit different with Radcliffe. Something that used the full width of the screen for people who want their images to take up more space.”

The original Radcliffe theme.

The result was a theme that balanced eye-catching featured images with a deft treatment of the written word.

Anders’s passion for creating free WordPress themes, originally a hobby, led to his career in web design. He notes that while technology and WordPress have changed, some things haven’t.

“The basic tenets of what makes a WordPress theme — and a website — great are still pretty much the same. Accessibility, a good layout, thought-through typography, smart functionality, and a couple of small, user-experience enhancing flourishes here and there.”

His design process has evolved too, but the core purpose of why he creates remains. “I start in whatever end I have in my head and pull on that thread to see how long it goes,” he says. “If the single view comes first, I try to get a feel for how the archive view would fit together with it, and vice versa. The rest grows from there. It’s not a very structured approach, I’ll admit. And that’s the best part about releasing themes for free. The only requirement I’ve set for myself is that I have fun doing it.”


Filed under: Themes

Nausica Nausica

L'amor




L’amor desconeix
el pes que adorm el zel
de la pedra

l’amor és una bestiola,
o un manat d’herba
                             
l’amor és l’encegament
que llepa el vigor
de la nuesa


The WordPress.com Blog

Upload Once, Blog Anywhere: Photos from Google

Google Photos is one of the most popular ways of storing and sharing photos online. WordPress.com is one of the most popular ways to blog. Wouldn’t it be great if they played well together — if you could use photos you’ve uploaded to Google on your site?

We thought so, too: starting today, you can browse, search, and copy photos from your Google account right from your blog posts and pages. Introducing: photos from Google!

To get started, open up your Media Library on WordPress.com and select the media source dropdown. Then choose the Photos from Your Google library option:

The first time you do this you’ll need to connect to your Google account by pressing the connect button.

Once you’re connected your WordPress.com Media Library will display your recent Google photos. Select the image you want to use, click the Insert button, and poof! The image will be copied to your Media Library and inserted into your post.

It doesn’t end there: since Google analyzes and automatically categorizes your photos, you can use their sorting to browse and search your photos whether or not you’ve added any tags or descriptions. (Thanks, Google!)

Have photos of cats you want to post? Search for “cats,” and Google picks out your cat photos. Want to create a gallery with photos of your trip to Japan? Search for “Kyoto” and you’re all set.

If you have a WordPress.com plan that offers video support, you can display videos from your Google account, too. And fear not, self-hosted WordPress users: you also can use this feature through the Jetpack plugin.

We’re working on integrating this deeper into your WordPress.com experience, and we hope to integrate more services with WordPress.com in the future. You can find more help at our Photos from Google support page, or by contacting us.


Filed under: Admin Bar, Photos, Posting

dos poals de sabó

D'una opinió de la independència de Catalunya

Llamazares diu: en Espanya hi ha corrupció; en Catalunya també n'hi haurà malgrat la independència. Llavors, que continuen unides, total com que ja es coneixen de fa temps... Partint de la idea que onsevulla hi ha corrupció, no es pot apel·lar a la idea de mantenir-se units per això, atés que "ja ens coneixem". Si m'han de robar, que siguen els meus i no uns altres: fet i fet aquest seria l'argument per a separar-se.

D'una altra banda, açò ja depassa la política i tomba cap a la societat: que castellanoparlants vulguen la independència és un pas extraordinari; que immigrants que s'estimen el poble decidisquen ser independents ho és també. Al remat, no és només la corrupció: és la gent que compara i diu que ja no.

Pel que fa als valencians, el Tripartit serà millor i pitjor, però ço que la (bona part de la) societat valenciana no entén o no vol entendre o no vol descobrir o no vol comprovar o no vol adonar-se'n o no vol sentir és que els valencians estem pitjor. Ací hi ha la por del valencià i del catalanisme i amb aquestes misèries s'omplin les urnes i les butxaques d'altri. Em pense que som una societat de porucs, menfots, xarradors, aparençadors i panxacontents. Pensar en clau de país i de majors d'edat social és tabú. Mirem els nostres alumnes, ens diuen que els adoctrinem, mentre uns altres ho fan de manera sibil·lina. Mirem els adults, abduïts pel futbol, per l'alcohol, per la televisió i per les festes d'oripells.

Allà dalt n'estan farts i supose que qui els governarà més avant els treurà diners per la corrupció, però el gran mèrit serà que ells ja els hi demanaran comptes, però en el seu país, petit però país.

Per acabar els valencians podríem ser un país independent com ho és Estònia, Liechtenstein, Mònegue o Albània, però gestors dels nostres recursos. El dubte és: hi estem prou preparats? Volem aquesta responsabilitats? Som valents?
Funcionant gràcies a
Aquest planeta és una idea de Miquel Soldevila i Carles Mulet
El disseny és d'Òscar PB
Maquetació i programació feta per Xavi Ivars
Allotjament gràcies a Pikaspart & Fescordell i Infobenissa