la Marina Alta
Els blogs personals en valencià de gent de la Marina Alta, País Valencià
Blogs del planeta
Publicitat
Altres blogosferes comarcals
Blogs d'associacions
Blogs de partits polítics
Altres blogs de la comarca
 

Planeta Marina Alta

Tots els blocs en valencià de la Marina Alta

Alcanalí, l'Atzúvia, Beniarbeig, Benidoleig, Benigembla, Benimeli, Benissa, Calp, Castell de Castells, Dénia, Gata de Gorgos, Jesús Pobre, Llíber, La Llosa de Camatxo, Murla, Ondara, Orba, Parcent, Pedreguer, Pego, Poble Nou de Benitatxell, Els Poblets, Teulada, Tormos, Ràfol d'Almúnia, Sanet i Negrals, Senija, Sagra, Vall d'Alcalà, Vall de Gallinera, Vall de Laguar, Vall d'Ebo, El Verger, Xàbia, Xaló, La Xara

DEL REBOST AL CELLER

TRUITA DE ESPINACS I BACALLA



Heus ací un altre plat facilíssim de preparar i que ens pot traure d'un compromís en qualsevol moment.


Ingredients per a 2 persones


200 g d'abadejo dessalat

200 g d'espinacs

1 dent d'all

3 ous

Una mica de pebre roig dolç

Oli d'oliva verge extra

Sal



Se sofrigen un poc els espinacs junts amb l'all bén picadet. S'afig l'abadejo prèviament dessalat i esmollat. Es mescla tot i se li afig una mica de pebre roig. S'incorporen els ous batuts i es qualla la truita al gust. Més senzill impossible

The WordPress.com Blog

Update Your Avatar on WordPress.com

We’ve given one of our favorite features a boost! You can now manage your profile photo, or avatar, right on WordPress.com. This avatar, powered by a service called Gravatar, is the image that represents you online — a thumbnail that appears next to your name when you interact on blogs and websites. With this recently refined feature, you can upload, edit, and update your avatar at wordpress.com/me.

Your avatar shows up in many places on WordPress.com. For example, you’ll see it on your site next to your blog posts:

And when you like someone’s post:

Or when you comment on a post:

As you can see, your avatar helps to establish your identity and credibility on WordPress.com — but also across the internet. It will also appear on other websites that use Gravatar, like Stack Overflow and Hootsuite. This means that you don’t have to re-upload the same photo multiple times across the web.

How to Update Your Avatar

While logged into your WordPress.com account, go to wordpress.com/me or click your profile icon at the top-right corner of the screen. You’ll see the edit screen for your profile:

From here, you can either click on your photo to change it:

Animated GIF showing clicking the button to change the Gravatar

Or drag and drop a new photo from your computer:

You can also edit the photo — rotate, flip, or crop — before setting or changing it:

Animation showing editing image

When you’re happy with your image, click Change My Photo and you’re all set!

We’ve also made this update for the desktop app. If you have questions, refer to the Gravatars Support page or contact Support for assistance. We look forward to seeing your faces around the web!


Filed under: Avatars, General, Profile, WordPress.com

The WordPress.com Blog

A New Media Picker for the iOS WordPress App

Sometimes it’s the extra touches that make all the difference; on your website, that’s the photos and video that give your content life.

You asked for streamlined access to your media library and the camera and photos on your device, to make uploading and inserting photos and videos easier. We hear you loud and clear! A freshly-updated media picker is now available in version 8.5 of the WordPress app for iOS.

What’s New

The new media picker was designed to allow quicker access to your media right from the new Aztec editor. Now you can insert videos and photos without leaving the editor. Click the plus sign — just like in the desktop editor:

 

The picker’s toolbar has buttons that provide full screen access to media already on your device, the camera, and your site’s media library.

ios_media_picker_toolbar

Whether you need to insert a photo you’ve already uploaded, capture a new video with your camera, or peruse all the special moments already on your device to find the perfect pic, you’re covered.

Open Source and Proud of It

Giving back to the software development community is part of Automattic’s DNA. That’s why our Android and iOS apps are 100% open source and will remain that way. In fact, the new media picker is a stand-alone iOS library that can be used in your own projects. We encourage you to try it out!

Thank You!

The Mobile team truly appreciates all of our wonderful users. Our goal is to build tools to help you make your site the best it can be. We look forward to your feedback and hope you enjoy the new media picker as much as we do.


Filed under: Mobile, Photos, Video
New iOS Media Picker Demo

dos poals de sabó

D'un desé aniversari per Frankfurt

Fa deu anys, aquest dia Quim Monzó va llegir el seu discurs a propòsit del convit de Catalunya a la Fira del llibre de Frankfurt. Dies després hi vaig anar jo, carregat de llibres del Dos poals de sabó i un cabàs de no res i de moltes il·lusions de veure les parades i deixar-hi llibres per si algú podria sentir-se'n interessat; trobar-hi gent del món de la poesia i establir-hi lligams. Realment molt naïf per a una persona amb 31 anys i tendríssim en açò de la literatura: certes, la ignorància i la candidesa són boniques però també estupidificadores. Més encara, hi vaig anar vestit amb una samarreta amb una inscripció que hi deia Looking for publisher, fet de lletres retallades a mà de tela de colzeres i apegades amb la planxa. D'allí me'n vaig anar amb motxilla i bosses, carregat de paperets i records: torne a dir, massa càndid.

Pel que fa als actes culturals a què no estava convidat a participar però de què vaig gaudir com a espectador, hi vaig trobar uns quants poetes, els quals es van endur una sorpresa de veure'm: però tu què fas ací?! Per a jo tot allò va ser passejar dins una bambolla: Frankfurt, mes d'octubre, dies de festa al País Valencià i dies de festa amb cultura catalana en un país important.

Deu anys després ho recorde amb simpatia; ho revisc amb la tendresa d'un esdeveniment que anava molt més enllà del meu enteniment innocent.

fent marxa

Ruta per la falda del Benicadell























dos poals de sabó

D'Europa

Anys arrere es va concedir a la Unió Europea el premi nobel de la pau "per les sis dècades dedicades a l'avanç de la pau i la reconciliació, democràcia i drets humans a Europa". 

Al tocat de la violència que hi ha hagut amb el tema del referèndum en Catalunya i a causa de la declaració que ha fet la Comissió Europea  "que aquest és un afer intern d’Espanya que s’ha de tractar d’acord amb l’ordre constitucional espanyol", només em resta dir

VERGONYA, CAVALLERS, VERGONYA

De retruc, que la dita Comissió afirme que confia "en el lideratge del primer ministre Mariano Rajoy per a gestionar aquest procés difícil, amb respecte ple de la constitució espanyola i dels drets ciutadans fonamentals que s’hi consagren" no puc estar-me'n de dir

VERGONYA, CAVALLERS, VERGONYA

Al remat, de què han servit els vostres actes durant 60 anys si els heu acabant empastrant ara?

VERGONYA, CAVALLERS, VERGONYA

Nausica Nausica

Bon dia, Catalunya!




BON DIA FLOR
DE LA REPÚBLICA




Calcetins desparellats (de Jovi L. Seser)

Diari de viatge: Com visitar Nova York sense arruïnar-se, estresar-se o engreixar cinc quilos

El sud de Manhattan, des d'Ellis Island

Just quatre mesos després de la meua estada als EEUU, reprenc els diaris de viatge amb l'ànim d'ordenar principalment i mental el desgavell de fotos que vaig fer amb el mòbil després que Iberia ens extraviara la maleta on dúiem facturada la càmera. Una entrada que naix també amb la intenció d'ordenar el gruix de vivències i sensacions que s'experimenten quan es fan les Amèriques amb la il·lusió primerenca d'aquell que ha escodrinyat desenes de fòrums per documentar-se de cara al viatge. En aquest sentit, he escrit aquest post després de comprovar amb fastigosa redundància (i sobretot en referència als viatges a Amèrica) el gran nombre de blogs de viatges patrocinats que converteixen la informació en màrqueting i les recomanacions en royalties. Advertisc, per tant, a priori, que aquest diari és una crònica personal on no trobareu cap enllaç subratllat ni cap indirecta comercial. És més: es tracta d'un modest manifest on desmitifique, a través de l'experiència personal, que la ciutat que mai dorm no és tan cara i inaccessible com solen descriure les guies. Nova York és un ésser viu, un animal urbà de primer ordre que no s'assembla a cap altra ciutat i que mereix una visita tranquil·la i reposada, als antípodes de l'estrés i agitació que sotmeten la metròpoli dia i nit.

Times Square, en una primera ullada
Per això, entre d'altres coses, he titulat l'entrada amb un nom tan il·lustratiu. I és que és totalment cert: no cal arruïnar-se per viatjar a aquesta trafegosa capital mundial on cada racó és una troballa i cada barri, un nou món per descobrir. Com que paga la pena preparar l'estada amb temps, el vol és una de les despeses més ressenyables. Podeu emprar els cercadors de vols per delimitar la combinació més econòmica tot i que hi ha consells que mai fallen: els mesos d'estiu i les dates nadalenques són cares sempre, mentre que els mesos d'hivern són prou barats. Això sí, viatjar en gener, febrer o fins i tot març pot aigualir l'estada si hi ha neu, per la qual cosa la millor opció són mesos com abril, maig, setembre o octubre durant els quals, a més de bon temps, trobareu tarifes més baixes. L'antelació en la reserva és igualment fonamental. No debades, el meu vol (València-Madrid-Nova York) entre el 27 de maig i l'11 de juny de 2017 el vaig comprar l'octubre de 2016 en ensopegar amb un preu immillorable: 340€. 

En el vol d'anada, Madrid-JFK

El següent pas bàsic és el de l'allotjament. Reconec que molts amics s'han decidit per allotjar-se dins del mateix Manhattan, però s'ha de recordar que la qualitat dels hotels no pot comparar-se als estàndards europeus, sobretot quant a preu. Una habitació sense bany privat pot arribar als dos-cents dòlars per nit, per la qual cosa cal plantejar-se quin pressupost tenim i fins on podem o no arribar. La localització és fonamental per a no desbaratar el pressupost, així que una opció com New Jersey, a l'altre costat del riu Hudson, és una bona opció, tal com vam fer nosaltres. Pràcticament tots els blogs recomanen Queens o Brooklyn com a destinació idònia, però cal dir que el PATH connecta els dos comtats en deu minuts i que a New Jersey el preu dels apartaments i hotels és notablement inferior al dels populars barris novaiorquesos. Com podeu veure a les fotos, les cases tenen el seu punt Amityville, però paga la pena l'experiència. No estava inclòs el desdejuni, però hi ha a prop abellidors Delis on desdejunar per quatre xavos infinitat de calories.

Sí, té el seu punt Hitchcock: l'arquitectura de la regió no pot negar el llegat del nord d'Europa

L'escala de fusta de l'apartament, tot un xerric a cada passa

Els Delis, tot un descobriment: entre el forn i el bar de poble, o la tendeta de barri

Encetar l'aventura de corredisses per la ciutat és un capítol memorable on una vegada més voldria ensorrar els must en què es basen les tradicionals guies de Nova York. Ja siga més o menys iconoclasta el viatger, oblideu els itineraris normatius i les cites ineludibles. Si no vos interessa la història de la immigració, no és necessari comprar l'excursió a Ellis Island i a l'Estàtua de la Llibertat ja que el ferry a Staten Island fa gratuïtament el mateix recorregut i podeu contemplar el monument durant la singladura. Per a mi, en canvi, era una primera parada imprescindible, sobretot després de treballar la matèria durant la redacció d'Ondara a Broadway: l'excepcionalitat de Trini Reyes. El museu de l'illa d'Ellis, per tant, és una magistral museïtzació d'un espai mític dins la història estatunidenca. Comprendre la immigració com a fenomen cultural i icònic, sota l'ombra de l'estàtua que els nouvinguts contemplaven des dels respectius vaixells durant el primer terç del passat segle, és una experiència recomanable que mereix un matí o vesprada completa.

L'entrada al Museu de la Immigració


Ben a prop de Battery Park, al moll del qual salpen els vaixells cap a Ellis Island, hi ha el World Trade Center amb el funest record dels atemptats de l'11S i el buit monumental que evoca l'absència de les torres bessones. Dos clots esfereïdors que compten amb la terminal de comunicacions de la Zona Zero: The Oculus, obra de Santiago Calatrava, és una catedral galàctica que commemora el dol de l'atemptat a través de l'arquitectura nívia d'un ventre de balena tan solemne com silenciós.
 
A primera hora de diumenge, poca gent per The Oculus



Amb tot, cal dir que la màgia de Manhattan són les passejades que ens condueixen cap a un barri o un altre depenent dels carrerons que ens agraden més. En aquest sentit, l'incentiu més recomanable és el de la sorpresa i, com ja he dit, la manca d'obligacions. Res de pujar a sis o set gratacels distints si realment l'única panoràmica privilegiada es la del Top of the Rock a Rockefeller Center. L'Empire State, per exemple, és bonic des de fora, però els 30 dòlars d'ascendir-lo poden ser excessius si tenim altres il·lusions dins l'agenda del dia. L'edifici Chrysler, per un altre costat, no sempre pot visitar-se. El cim del Rockefeller Center, en canvi, ens ofereix la visió de tot Manhattan i a més la postal de Central Park en l'extrem nord del mirador: una prova de foc per als que pateixen vertigen i temen assolir una altura considerable. Amb tot, una estampa màgica.

La plaça de Rockefeller Center, recurrent escenari de mil i un films



Si des de la terrassa del Rockefeller Center ens sorprén la mida deCentral Park, molt més curiosa és la visita a una zona d'esbarjo que no resulta tan artificial com va ser la seua planificació inicial. No ens enganyem: l'hem visitada ja per la memòria cinèfila que prestigia cada racó i fins i tot cada banc del parc municipal més popular del globus.



Així mateix, tot i que les distàncies semblen curtes, no menyspreeu la qualitat d'un bon calcer. Es caminen molts més quilòmetres del que sembla i el millor és vestir roba d'esport i sabates lleugeres, com si anàreu a córrer. I és que, potser, correreu per no perdre el metro o no arribar tard a algun espectacle. Així que res de mudar-se o se'n penedireu tret de si voleu endiumenjar-se amb motiu d'una cita nocturna. Broadway mateix és una fàbrica de compromisos i, no debades, és molt difícil triar un musical o una obra dins la gran diversitat d'opcions. El més avantatjós és acudir a les oficines de TKT (n'hi ha tres repartides per Manhattan, però la cua de Times Square és mítica) per saber quins muntatges ofereixen descomptes i així improvisar agenda. Nosaltres ens vam decantar per un clàssic com Chicago i cal dir que el preu de l'entrada val cada cèntim que s'hi paga. Auditoris antics que romanen tal com van ser concebuts i construïts a principis del segle XX i repertoris de música en viu que no tenen res a veure amb els musicals enllaunats que ens venen a preu d'or i rendiment de franquícia.



Amb tot, tal com ja he dit, és el viatger agosarat que trepitja barris sense pressa aquell que descobrirà més estones de gaudi, ja siga a Tribeca, a Little Italy o a Chinatown. En una època de fervent debat sobre la massificació turística, és curiós comprovar com la Big Apple és capaç de digerir allaus de visitants atesa l'ampla planificació urbanística amb què es va desenvolupar la metròpoli. És recomanable, això sí, defugir alguns indrets en determinats moments, com ara el pont de Brooklyn en el seu trajecte elevat, intransitable durant el matí i molt més bonic si es contempla des de baix.

L'encant indescriptible de Chinatown o com encabir tot un país en un barri

Postals cinematogràfiques a dojo per a una ciutat que és cinema pur

L'edifici Chrysler, el meu favorit, dins l'skyline novaiorqués

L'estació de trens, també vista en infinitat de pel·lícules
A nivell gastronòmic, a més, el ventall d'opcions és inabraçable: ja siguen restaurants coreans, xinesos o brasilers, no hi ha excusa que limite la dieta al fast food. Les hamburgueses novaiorqueses tenen orientació gurmet per la qual cosa també poden incloure's en la dieta ocasional del viatger que cremarà més calories del que creu. D'altra banda, hi ha cadenes de menjar saludable que ofereixen per preus molt moderats productes de gran qualitat, des d'ensalades a llegums tot passant per fruita trossejada o sucs naturals. Em va agradar especialment la cadena Chickpea tot i que la llista és infinita i diversa, tal com els foodtrucks que amenitzen cada avinguda per tal d'oferir-nos qualsevol cosa.

Tot i que és molt difícil trobar begudes sense sucre, les hi ha, i són ben bones

Una de les delícies que no poden obviar-se és la carn: de gran qualitat i d'exquisida presentació

El sushi que vaig tastar, impecable i als antípodes d'aquell que se'ns serveix a casa nostra

En resum, una ciutat que no dorm, tal com el viatger que no té temps ni energies per poder veure-ho tot. Cal desterrar eixa idea quan un arriba a un lloc tan emblemàtic com aquest que és la prova de foc per assajar un model de turisme relaxat on no hi ha punts ineludibles, sinó racons infinits. És el resum d'una experiència que va culminar amb una vista nocturna des de New Jersey: l'skyline de la ciutat en l'enèsima representació de pampallugues que composen sobre la nit el somni de Nova York. Recorde el calfred de contemplar per primera vegada una postal tan vívida i saber-se'n part. Emoció. Bellesa. Un petit estremiment. Sí, senyor: a la percaça de sensacions com aquesta viatgem.


The WordPress.com Blog

New Theme: Radcliffe 2

Today we’re happy to introduce Radcliffe 2, a refreshed version of a tried-and-true WordPress theme. We’ve optimized it for speed, and added new features specifically with small-business websites in mind.

Radcliffe 2 was a collaborative effort by several members of WordPress.com’s Theme Team. We wanted to update the popular theme for a more mobile-centric landscape, and to add new features that our small-business customers need.

Some specific design considerations for mobile include:

Standard fontsRadcliffe 2 uses system fonts — fonts that are already available on computers and mobile devices — rather than loading its own custom fonts. This reduces page-load time, since sites no longer have to load special font files, and benefits people browsing your site on mobile devices. Like with other WordPress.com themes, the fonts can be changed using the Customizer.

No sidebar: For a more consistent experience between desktop and mobile screens, Radcliffe 2 has a single-column, no-sidebar layout. This helps sites retain the same look and feel, regardless of the device used to load it.

We’ve tailored Radcliffe 2’s other major features for small-business sites:

Logo Resizer: For a perfect fit, increase or decrease the size of your logo.

Style Packs: Looking for a different feel for your site? Style Packs allow you to customize your design to match your brand in seconds. Check out Modern Bauhaus, Vintage Paper, or the Upbeat Pop Style Pack options! Each pack includes unique colors and fonts that create a cohesive style.

Contact Information: This is an easy way to display your phone number, email address, physical address, and hours of operation in your website’s header or footer. Mobile visitors can simply tap on your number to directly call your business’s phone.

Featured Prompt: Create an eye-catching area with text, a linked button, and a background image to draw visitors to a specific area of your site.

You can learn more about Radcliffe 2 by reading the Theme Showcase documentation, checking out the demo, or trying it out on your own site!

The original Radcliffe was released almost four years ago by Anders Norén, a prolific and talented themer.

Chatting with Anders about his theme, it’s clear we can credit Radcliffe’s bold images and typography to its predecessors. “Radcliffe was my fourth free WordPress theme,” says Anders. “The previous three, Lingonberry, Hemingway, and Wilson, are all pretty traditional blog themes with a thin content column and (in the case of Hemingway and Wilson) a sidebar with widgets. I wanted to do something a bit different with Radcliffe. Something that used the full width of the screen for people who want their images to take up more space.”

The original Radcliffe theme.

The result was a theme that balanced eye-catching featured images with a deft treatment of the written word.

Anders’s passion for creating free WordPress themes, originally a hobby, led to his career in web design. He notes that while technology and WordPress have changed, some things haven’t.

“The basic tenets of what makes a WordPress theme — and a website — great are still pretty much the same. Accessibility, a good layout, thought-through typography, smart functionality, and a couple of small, user-experience enhancing flourishes here and there.”

His design process has evolved too, but the core purpose of why he creates remains. “I start in whatever end I have in my head and pull on that thread to see how long it goes,” he says. “If the single view comes first, I try to get a feel for how the archive view would fit together with it, and vice versa. The rest grows from there. It’s not a very structured approach, I’ll admit. And that’s the best part about releasing themes for free. The only requirement I’ve set for myself is that I have fun doing it.”


Filed under: Themes

Nausica Nausica

L'amor




L’amor desconeix
el pes que adorm el zel
de la pedra

l’amor és una bestiola,
o un manat d’herba
                             
l’amor és l’encegament
que llepa el vigor
de la nuesa


The WordPress.com Blog

Upload Once, Blog Anywhere: Photos from Google

Google Photos is one of the most popular ways of storing and sharing photos online. WordPress.com is one of the most popular ways to blog. Wouldn’t it be great if they played well together — if you could use photos you’ve uploaded to Google on your site?

We thought so, too: starting today, you can browse, search, and copy photos from your Google account right from your blog posts and pages. Introducing: photos from Google!

To get started, open up your Media Library on WordPress.com and select the media source dropdown. Then choose the Photos from Your Google library option:

The first time you do this you’ll need to connect to your Google account by pressing the connect button.

Once you’re connected your WordPress.com Media Library will display your recent Google photos. Select the image you want to use, click the Insert button, and poof! The image will be copied to your Media Library and inserted into your post.

It doesn’t end there: since Google analyzes and automatically categorizes your photos, you can use their sorting to browse and search your photos whether or not you’ve added any tags or descriptions. (Thanks, Google!)

Have photos of cats you want to post? Search for “cats,” and Google picks out your cat photos. Want to create a gallery with photos of your trip to Japan? Search for “Kyoto” and you’re all set.

If you have a WordPress.com plan that offers video support, you can display videos from your Google account, too. And fear not, self-hosted WordPress users: you also can use this feature through the Jetpack plugin.

We’re working on integrating this deeper into your WordPress.com experience, and we hope to integrate more services with WordPress.com in the future. You can find more help at our Photos from Google support page, or by contacting us.


Filed under: Admin Bar, Photos, Posting

dos poals de sabó

D'una opinió de la independència de Catalunya

Llamazares diu: en Espanya hi ha corrupció; en Catalunya també n'hi haurà malgrat la independència. Llavors, que continuen unides, total com que ja es coneixen de fa temps... Partint de la idea que onsevulla hi ha corrupció, no es pot apel·lar a la idea de mantenir-se units per això, atés que "ja ens coneixem". Si m'han de robar, que siguen els meus i no uns altres: fet i fet aquest seria l'argument per a separar-se.

D'una altra banda, açò ja depassa la política i tomba cap a la societat: que castellanoparlants vulguen la independència és un pas extraordinari; que immigrants que s'estimen el poble decidisquen ser independents ho és també. Al remat, no és només la corrupció: és la gent que compara i diu que ja no.

Pel que fa als valencians, el Tripartit serà millor i pitjor, però ço que la (bona part de la) societat valenciana no entén o no vol entendre o no vol descobrir o no vol comprovar o no vol adonar-se'n o no vol sentir és que els valencians estem pitjor. Ací hi ha la por del valencià i del catalanisme i amb aquestes misèries s'omplin les urnes i les butxaques d'altri. Em pense que som una societat de porucs, menfots, xarradors, aparençadors i panxacontents. Pensar en clau de país i de majors d'edat social és tabú. Mirem els nostres alumnes, ens diuen que els adoctrinem, mentre uns altres ho fan de manera sibil·lina. Mirem els adults, abduïts pel futbol, per l'alcohol, per la televisió i per les festes d'oripells.

Allà dalt n'estan farts i supose que qui els governarà més avant els treurà diners per la corrupció, però el gran mèrit serà que ells ja els hi demanaran comptes, però en el seu país, petit però país.

Per acabar els valencians podríem ser un país independent com ho és Estònia, Liechtenstein, Mònegue o Albània, però gestors dels nostres recursos. El dubte és: hi estem prou preparats? Volem aquesta responsabilitats? Som valents?

DEL REBOST AL CELLER

CRUET DE MUSSOLA


Allà per agost del 2008 ja parlarem de la musola o caçó en este blog per tant, poc més podem afegir. Hui prepararem una recepta per a xuplar-se els dits amb ella. Assegurar-vos de tindre un bon tros de pa a mà perquè vos va a fer falta.


Per a 2 persones


4 musolas

150 g de cloïsses

4 cullerades soperes de tomaca triturada

3 dents d'all

3 fulls de llorer

2 culleradetes (de les de café) de pebre roig dolç

Oli d'oliva verge extra

Sal



La musola la venen ja pelada en les pescateries, per tant, nosaltres només les tallarem en trossos d'uns 7 cm. En una paella gazpachera cobrir d'oli el fons i repartir la musola uniformement i després afegir els alls triturats, les fulles de llorer partides per la mitat i finalment, la tomaca, sal i un bon doll d'oli d'oliva. Cobrir amb aigua i deixar coure uns 10 minuts, tirar les cloïsses i deixar coure altres 5 per a què s'òbriguen i a la taula. Un vi verdejo sec bén fresc vos vindrà de meravella per a acompanyar este plat.

Nausica Nausica

Pensaments, 141 : (De lectures)




Hi ha lectures que t'esborronen per sempre. A mi m'ha passat avui amb Feliu Formosa


DEL REBOST AL CELLER

CUITET DE PESOLS


El plat de huí és rapid i bo de fer i ens servirà per a donar a conéixer un embotit típic d'estes terres. Es tracta del "blanquet". Ës facil d'imaginar, que el seu nom ve del color que te i es que per a fer-ho no s'utilitza sang si no soles cap i magre viat del porc al què s'afig, normalment, espècies, pinyons, ou i eixa mescla es farcida en budell natural del animal i es bull. Les espècies tambe cambien segons on ens trobem però el mes comú sol ser clau, canella i pebre. En esta recepta ho guisarem però també pot menjar-se cru d'aperitiu, a la planxa o amb un bon arròs al forn. 

Per a 2 persones haurem d'abastir-nos de:

400 g de pésols (poden ser congelats)
1 blanquet
1 ceba
2 ous
2 culleradetes de pebre roig dolç (de les de café)
Oli d'oliva verge extra
Sal

En una cassola sofregir la ceba tallada fina fins que comence a transparentar. Mentres tallem l'embotit a rodanxes i ho afegim tambe. Continuem amb els pésols (si són congelats  els tirarem sense descongelar). Ara salarem, afegirem el pebre roig, mesclarem tot be i finalment cobrirem amb aigua. Deixar coure a foc mità fins que els pésols comencen a estar tendres i l'aigua haja reduït. Ës el moment d'afegir els ous, tapar la cassola i deixar-los quallar. Emplatar i llest. Bon profit.

Nausica Nausica

El ver i el vers






 El ver era aquell cos
d’incert perfil ardent
al trenc com un record
de l’olor de les algues,
vot d’abundor
                 que ofrena la nuesa

i el vers tremolant pels dits
raïm quallat  de present
com la paraula es fa suc
amb la crescuda,
glop de joia
                     fermentada

el resquit de la carn sense beina,
del goig quan l’ona
                   venç l’obstacle
  


dos poals de sabó

D'una trobada d'autors

M'assabente que l'Assemblea d'antics estudiants i la revista "Gargots" organitzen una trobada de filòlegs escriptors que debatran de quina manera la filologia ha influenciat el fet escriptural. La vesprada de debat està dividida en gèneres literaris (narrativa, teatre, poesia, assaig) i també en l'edició i crítica. Faig una ullada als participants que aniran a debatre la seua i en conec uns quants: escriptors des de la trentena fins a gairebé la setantena.

El tocat és que no sé fins a quin punt és encertat aplegar aquests ponents amb la idea de la influència de la filologia (gramàtica històrica, dialectologia, fonètica i fonologia, sintaxi generativista, etc.). Fet i fet, entendria que digueren la influència de la història de la literatura, però la filologia?

M'agradaria anar-hi, però no podrà ser. Tant de bo ho retransmeteren per la ràdio o per internet.

HEDONISTES del nou tAstament

TAST DE 24/9/2016. Singularitats vitivinícoles de les comarques d’Alacant

Iniciàvem la vuitena temporada amb un tast de proximitat, on fou protagonista la nostra comarca i altres de més al Sud. Adjuntem el text que el presentà i unes quantes imatges del propi tast i l'àpat posterior.

1. Vins de La Mata.
La llacuna de la Mata, a la vora de l’actual parc natural de les Salines ha estat un lloc on des de sempre ha existit un vi de característiques ben espacials i diferenciades, com podem imaginar que correspon a un terroirtan singular. Rafa Bernabé, amb el seu projecte Viñedos Culturales, s’ha interessat també per la zona i allà fa, entre altres, els 2 monovarietals que obriren la sessió: "La Viña de Simón 2010", de Messeguera, que tradicionalment ha estat el vi més característic de la Mata i "El Carro 2014", de Moscatell, la varietat més conreada (70% de la producció total), tot i que per a usos diversos. La intenció era conèixer ambdós i poder comparar també aquest segon amb els de més al Nord que vindrien després.

Segons el propi elaborador: "En el Parque Natural de La Mata, en terreno protegido, se encuentran los diferentes pagos, todos de suelo fundamentalmente arenoso, donde cultivamos las uvas que formarán nuestros vinos blancos. A nivel del mar, un microclima muy especial confiere a los viñedos de La Mata un carácter fresco difícilmente imaginable en una localización geográfica tan cálida."

2. Moscatell de la Marina.
L'origen de la vinya a la Marina Alta està dins de les llegendes i faules que envolten les arrels històriques dels vins, com en moltes altres zones. Probablement els ibers ja conreaven la vinya, que existiria de forma silvestre, però potser van ser els fenicis, a la primera meitat del I Mil·lenni abans de la nostra era, els qui la van introduir de manera extensiva i per a producció de vi. De fet, a la nostra comarca hi ha el lloc per a producció de vi més antic documentat a la península ibèrica “L’Alt de Benimaquia” S.VII-VI a.n.e, un dels cups més antics d'Europa. Els romans és ben sabut que van ser grans cultivadors d'aquest fruit. Les restes arqueològiques de la comarca, confirmen la presència de grans "Villae", destinades a l'agricultura de la vinya i restes de fàbriques d'àmfores –la de l’Almadrava és la més coneguda- per a l’exportació de vins.
Pel tast, tinguérem: Moraig 2015, de Biomoscatell; Les Freses de Jesús Pobre 2015, d'Euromontgó; Gra d'Or 2015 de Bodegas Parcent; Casta Diva 2015, de Gutiérrez de la Vega i Nimi 2013, de Joan de la Casa. Acompanyaren després l'Àpat: Nimi 2012, Monte Diva 2014 i Nimi Tossal 2012.
Tot i aqueixos antecedents tan importants, a la Marina Alta fou ben diferent l'evolució històrica posterior i el raïm fou emprat de forma molt majoritària per a elaboració de panses, especialment a la segona meitat del S.XIX. Potser aquesta especialització fou la que eclipsà el potencial del vi de la comarca, deixant-lo en un segon pla i de fet, encara que a la que podem considerar la primera reglamentació de vins de qualitat (Orden 21254 del Ministerio de Agricultura de 1 d'agost de 1979 por la que se reglamenta el uso de las indicaciones relativas a la calidad, edad y crianza de los vinos (B.O.E.31/08/1979)) figura de manera ben diferenciada baix la denominació "Comarca de Lliber-Javea" finalment acabà engolida i sense cap distinció baix la generalista i acaparadora D.O. Alicante, de criteris més administratius que reals. Ara però, es viu un redescobriment vitivinícola en molts del pobles productors i ja s'ha anat un pas més enllà, demanant també a la Conselleria d’Agricultura la creació de la “D.O.Q. Moscatell de la Marina”.
La Moscatell és una varietat utilitzada tant per a vinificació, com per a raïm de taula o per a l'elaboració de panses com ja havem referit. En tots els casos, açò ha anat creant un paisatge i una cultura ben definida a la Marina que ha esdevingut un símbol de la seua diversitat mediambiental. El seu valor organolèptic és immens, destacant la seua potència aromàtica, la seua versatilitat per elaborar vins des blancs a escumosos, passant per una gran gamma de vins de licor. Les grans dimensions de la planta, especialment algunes molt antigues, i la seu enlluernador creixement configura un paisatge verd i d'especial encant. La seva recol·lecció és una de les més primerenques. Sol començar de vegades a mitjans d'agost. La seua bona salut és un altre tret propi de la varietat. Potser és la varietat més representativa de la mediterrània, pels seus usos, la presència de la mateixa en totes les grans civilitzacions antigues, la relació amb l'home a tots els nivells i per tot això, és un patrimoni de gran valor.

3. El Monestrell i el Fondellol de l’horta d’Alacant.
Aquesta és l’altra de les singularitats ineludibles, el vi alacantí per excel·lència que ha ocupat durant la història les millors taules europees. El Fondellol és un tipus de vi únic al món.

Les seues principals virtuts són que procedeix de la sobre-maduració del raïm monestrell al cep. Una cosa que es pot fer en determinades veremes gràcies al llarg estiu i a la poca humitat i netedat de l'ambient que es produeix entre octubre i novembre, podent-se allargar el cicle de vida del raïm (ja per si mateix de cicle tardà). Una altra de les seues particularitats és que l'alcohol procedeix exclusivament del raïm: o siga, que no rep afegits de cap tipus. La qual cosa el diferència d'altres vins amb els que guarda algunes semblances organolèptiques, com els Oportos o Jerez, que si en tenen. En qualsevol cas, el mínim d'alcohol permès és de 16º. La càrrega de sucres de la monestrell és alta i la seva potència de color i aromes també el que permet que el vi puga  tenir una vida tan llarga, essència del producte. El mínim de criança és de 10 anys. El que el fa especial i divers és també el tipus de bótes utilitzades. En molts casos, són vells tonells amb volums que abasten fins als 1.200 litres i que aporten aquesta càrrega de fusta i els tocs càlids que hi trobarem en ell. Aquests envasos per a la criança constitueixen un dels patrimonis més singulars, ja que uneixen la història de les velles caves dels masos de l'Horta d'Alacant amb el transport de vins per tots els llocs del món gràcies a aquests envasos. L'envelliment del producte es realitza de forma tradicional pel sistema de soleres, amb la barreja de les més antigues amb un percentatge controlat d'altres més noves, el que provoca una gran riquesa i invariabilitat del producte. En resum, és el fruït de tres factors que la història va acabar lligant: la varietat monestrell adaptada a aquest terroir amb el seu llarg cicle vegetatiu, els costums locals de conreu amb l’emfiteusi com a rerefons i la logística de l’època amb les bótes com a grans protagonistes de la tradició exportadora d’Alacant.
Per tancar el sopar servirem: Formatge blau i panses de moscatell junt al Fondillol Brotons Gran Reserva 1964, xocolata negra amb el Primitivo Quiles Gran Reserva 1948 i milfulles “Paco Torreblanca”, fetes per Camilo Mengual, amb el Sacristia de Salvador Poveda 1939.
A les comarques del Sud d’Alacant, la Monestrell és la millor representant de l'adaptació a un terreny en qual ocupa el 75% dels cultius. Dóna vins de color violeta fosc, amb capa alta, que es nota que han recollit les moltes hores de la llum de què gaudeix aquesta zona i que per tant, tenen una càrrega fenòlica alta, amb bons percentatges de resveratrol. Per a l'obtenció d'aquest vi, a l'horta d'Alacant i zones costaneres es netejaven els raïms i s’assolejaven. A les zones de l'interior, la major part del Fondellol s'obtenia de raïm ja molt assolellat en la pròpia vinya, collit bastant després de la verema normal; després de xafar-les es passava el most a bótes de roure, en els quals fermentava durant un mes. La quantitat de sucre produït amb aquest sistema proporcionava amb facilitat vi de fins a 18º que es transvasava després a bótes amb solera.



El Fondellol és un dels que ha estat al més alt nivell i entre els més ben valorats en la història, sempre present en cases reials, en històries de llegendes, en la literatura, etc ... del que ha quedat constància en nombrosos testimonis. Una mostra del prestigi assolit, podria ser el catàleg de vins de Maisonnave, de finals del segle XIX, on figuren entre altres els següents preus de vendes: Màlaga 135 francs/Hl., Porto, 153, Xerès 204, Valdepeñas 60, Fondellol 800.
No obstant això, el Fondillol tot i que viu avui també un renàixer, va estar a punt d’extingir-se. Hinnwinkel té un treball on analitza perquè un producte de tan de prestigi no va arribar a aconseguir consolidar el èxit més absolut, comparant-lo amb el cas bordelès. Segons aquest hi ha 4 fases que hagués segut necessari assolir per aconseguir-ho:
-      Els antecedents històrics ja estarien ben demostrats. De fet, Ferran d'Aragó atorgà a 1510 el privilegi de crear la “Junta d’inhibició del vi foraster” per prohibir la distribució al terme d’Alacant de vins procedents d'altres terres, mentre no s’haguèren esgotat els de la collita local. A 1600, la reina Elisabeth I d'Anglaterra promulgà un decret on prohibia vendre allà cap partida de vi d’Alacant que abans no se li hagués oferit a ella.
-         En la segona fase, aquesta qualitat ja demostrada atrau a mercaders estrangers, tot i que sols podien exportar vins fets allà mateix.

-          La tercera fase, que és la decisiva, es dóna quan la zona productora, ja consolidada comercialment, busca millorar la seua posició de mercat fent un producte més exclusiu i car. Amb el fondellol va començar, però va anar trencant-se per motius diversos:

o    Amb els decrets reals de liberització, quan a partir de 1834 el port va quedar obert per a l’exportació de vins d’altres zones.

o    La inauguració a 1858 de la línia FFCC Alacant-Madrid va contribuir a facilitar això mateix.

o    La fil·loxera a França, que començà a 1868 i va crear una gran demanda de producció, en detriment de la qualitat.

o    La fil·loxera que entrà a la Marina Alta per Gata a partir de 1905, arribant més tard fins la zona productora de Fondellol.

-       Al fracassar aquesta fase, hi hagué una democratització de consum amb preus baixos i molts dels agents participants buscaren alternatives a la producció vitivinícola.

The WordPress.com Blog

Simpler On-the-Go Publishing: Background Media Uploading for Android

Version 8.1 of the WordPress for Android app is now available, with some great enhancements to publishing: background media uploading.

Adding images to a post or page? Now, you can publish — and move on to other things — while your media uploads. No more waiting inside the editor while images gradually upload! Tap the Publish button and the app takes care of finishing the uploads and publishing, leaving you free to leave the post editor and get on with other things.

You can do the same thing while saving drafts. And yes, you can have multiple posts uploading media in the background at once.

We’ve also spruced up the interface, adding notifications so you always know the status of your posts and uploads. Visit your post list at any time for a progress report on all your uploads.

These features work best with the new Beta editor, codenamed “Aztec,” so be sure to enable it in your app for the full experience — check out the details and get instructions on enabling it.

If you haven’t already, download WordPress for Android from the Play Store, give it a try and let us know what you think!


Filed under: Mobile, New Features, Photos, Posting, Video

DEL REBOST AL CELLER

CREÏLLES AMB LACÓN

A vegades pense que, sent un dels aliments més consumits pel ser humà, no li hem donat a la creïlla el reconeixement que es mereix. Va ser portada des d'Amèrica del Sud pels espanyols i, depenent de l'època de recol·lecció, podem distingir entre nova o primerenques (s'arrepleguen entre abril i juny), semitardana o d'estancion, (les d'ara) i velles o tardanes (que es cullen a la tardor). A manera d'homenatge, hui les prepararem amb un ingredient que, no és d'esta zona, pero es bo d'aconseguir en qualsevol hipermercat. Es tracta del lacón i és un producte procedent de les potes davanteres del porc que es presenta i s'elabora de forma molt semblant a la del pernil curat però amb un període un poc més curt i que es diferencia del pernil dolç en què ve sempre acompanyat de l'os i no porta tractament de calor ni injecció de salmorra. La mescla d'ambdós ingredients ens va a presentar un plat que pot ser tant aperitiu, entrant o inclús plat principal.


Per a 2 persones


2 creïlles grans

200 gr de lacon tallat a ganivet

Oli d'oliva verge extra

2 culleradetes (de les de café) de pebre roig dolç

Sal d'escates o sal Maldon


Posem a bullir les creïlles netes de terra durant uns 20 minuts. Amb un ganivet podem punxar-les i comprovar que estan cuites. Les traiem de l'aigua i deixem refredar. Les pelem, tallem a rodanxes d'un centímetre aproximadament i les repartim pel fons d'una safata o plat gran. Tirem la sal per damunt, estrenyent amb els dits les escates perquè repartisca bé. A continuació afegim el lacàs per damunt. En un bol apte per a micro, mesclem l'oli amb el pebre roig, i calfem durant uns minuts. Traure i repartir amb una cullera sopera tot per damunt regant tant les creïlles com el lacon. Bon profit.

DEL REBOST AL CELLER

FRESES DE LLUÇ AMB TOMACA


El plat de hui bé podria ser una variant de la recepta que vam veure el passat dia 15 d'agost. Només substituïm l'abadejo per la fresa de lluç cuita. Si esteu ja farts de la clàssica llandeta d'escopinyes, clòtxines o olives, la recepta de hui pot acompanyar magníficament a un parell de cerveses bén fredes durant estos dies de calor bascosa.

Per a 2 persones únicament vos farà falta:


1 tomaca ben madura

50 g de fresa de lluç cuita

Oli d'oliva verge extra

Un ramellet de jolivert

Sal



La seua preparació és tan senzilla i ràpida com ratllar la tomaca i escórrer bé el caldo. Col·locar-ho en el fons d'un plat. Salar. Tallar la fresa a rodanxes d'1 cm aproximadament i repartir-les pel plat. Afegir el jolivert picat i regar tot amb un bon doll d'oli d'oliva. Més senzill impossible.

The WordPress.com Blog

Add A Simple Payment Button To Your WordPress.com Premium Or Business Site

May 2016: Hajj Flemings, CEO of Rebrand Cities with renowned photographer, Shawn Lee, in a redesigned school bus en route to working with small business owners in Detroit.

Earlier this year, while working in Detroit with small business owners and the Rebrand Cities team, it became clear that entrepreneurs and publishers are looking for a simpler way to accept credit and debit card payments on their sites.

Our Happiness Engineering team — the guardians of our customers — also weighed in, and we knew that we wanted to make an existing process simpler. So we set a design goal of bringing a 15-minute-long process to under a minute — especially for a customer that has never used PayPal before.

So a small team of engineers and designers came together to solve that problem with the intent of releasing a “Version One” with which we could start to understand how a simpler payment button could be used by our customers. It’s currently limited to our Premium and Business Plan members while we tune and refine how it can work best.

Here’s how it works: Open a new post, select “Insert Content,” then choose “Add Payment Button.” You’ll fill out the details for what you’re selling, add the email address for your PayPal account (where the money will be sent), and that’s it! Now your readers can send you a payment with a credit card, debit card, or PayPal account.

Read more about how to get started with the new Simple Payments feature for Premium and Business Plans on WordPress.com and Jetpack-powered sites.

***

It’s easy to think that making simple things is, well, simple. But that’s never the case. Austin, Texas-based engineering leader Bob Ralian led the product team that pulled this live, working prototype together in record time. I had the opportunity to observe the design team in action working with the engineers, and the following is a brief interview with Bob on how all the pieces came together.

JM: So tell me a little about yourself, Bob!

BR: I’ve been building websites and web applications for the better part of 20 years, and I’ve worked at Automattic for four years. I’ve done a mix of engineering, team management, and project management. I live in Austin, Texas, with my wife, three kids, and two dogs.

JM: How does an engineer think versus how a designer thinks?

BR: As an engineer I usually think in terms of what I have and what I know. I can work within a system, take different pieces and turn them into something new. Take duct tape, dental floss, and a rubber band, and turn it into a bicycle. Or I can look at a process and think through how I can make it better. But I’ve found that designers are able to create something totally new out of nothing. They’re not intimidated by a completely blank slate. It’s a superpower that I greatly admire!

JM: They sound very similar!

BR: I think we’re motivated by the same things. We want to make something that people like and appreciate and makes their days a little better. Really, we just want our users to be happy and enjoy what we’re building.

JM: An unusual amount of planning went into this little button — it started in Detroit with a group of designers and then was packaged into a variety of concept sketches and little movies. Does all that up front work really pay off? If so, how?

BR: We spent a lot of time with customers, particularly small business owners, to learn about what they need from their websites. We learned that many of them just want a simple way to take payments. So we used that as our guiding principle, make it as simple as possible for these business owners to add a payment button to their site.

JM: What’s an “MVLP”? I heard the designers use that term with the engineers.

BR: MVLP stands for “minimum viable lovable product.” It means that rather than taking a long time to build a complicated product behind a curtain, we try to build small, simple features and launch them early. It’s ready when it solves a real user need and we can feel proud of it – something we can love. Then we let our customers tell us what they want next and how to make it better. This keeps us focused on building for real user needs.

“MVP → M♥E (Minimum Lovable Experience) = Easy to use, Meets value prop, and Well crafted.” —Maria Giudice #EUX16 pic.twitter.com/GM7VRT4yz2

— John Maeda (@johnmaeda) June 9, 2016

JM: As an accomplished musical artist yourself, how does “love” play into the engineering of products?

BR: To me it’s all the same; composing a song, writing a blog post, building a new feature, or making something with my hands. I just really love the process of “making things.” Bringing something new into the world is an act of love. It’s an act of vulnerability and generosity. It’s saying to the world “We did our best, and we really hope this makes your life a little better.”

JM: Thanks Bob! Our huge thanks to the engineers who built it; Jason Johnston (who led the project), Artur Piszek, Damián Suárez, Don Park, Jarda Šnajdr, Payton Swick, and Rastislav Lamoš! And special thanks to designers Takashi Irie and Dave Whitley for thoughtfully crafting the experience design for this very first MLVP of the Simple Payment button.


Filed under: behind the scenes, Design, Jetpack, New Features, WordPress.com

The WordPress.com Blog

Better Blogging Through Podcasts: Announcing RadioPublic Embeds

We love podcasts: they’re like the blogging version of radio, a medium anyone can jump into and use to share their story. They introduce us to new voices and give us glimpses into new perspectives… and they pair perfectly with blogs and websites, where they can add more texture and interest to what you’re already publishing.

Thanks to a new partnership with RadioPublic, you can choose from a quarter of a million podcasts to embed into your posts and pages on WordPress.com and Jetpack-powered websites. Whether you produce a podcast yourself, write about them, or just like to listen, you can share podcasts with your visitors, no matter where the podcasts are hosted.

What Can a Podcast Add to My Site?

Use a RadioPublic embed to share and promote your own podcast !  But even if you’ve never even listened to a podcast before, there are ways you can use them:

  • Round up your favorites: everybody loves a good top-ten list, especially when includes a few surprises. Recommend some sports shows that break the mold (like 30 for 30 and The Rematch), podcasts about art (try A Piece of Work or The Lonely Palette), or amazing audio fiction. By embedding the shows right into your post, you make it easy for readers to sample, listen, and add the shows to their own listening list.
  • Add a relevant episode to a post to give readers more to chew on. Writing about architecture? There’s probably a 99% Invisible episode that you could tie in. Pop culture? Check out Still Processing.
  • Not everything has to be heavy: maybe your readers could just use a few minutes of cats purring — there’s a podcast for that, too!

With over 250,000 podcasts out there, there’s probably a show on whatever you’ve writing about.

Howdy, RadioPublic!

We’ve partnered with RadioPublic,  one of the leading podcast technology providers. They share our commitment to an open web, using open protocols to deliver free audio on demand, across all platforms — their founders have been innovating for years when it comes to the delivery of rich, immersive podcasts. Their technology makes sharing podcasts easier on all WordPress.com sites, opening up a world of opportunities for discovery, curation, and new voices.

The How-To

As with other kinds of media, you can embed a podcast with a few clicks:

  1. Head to search.radiopublic.com to find a show.
  2. Click on the name of a show. If you’d like to embed a specific episode, click the title of the episode.

  3. Ta-da! The URL of that page is your embed link. Select it, copy the full link, and paste it right into your post editor, on its own line.

So for example, this URL:

https://play.radiopublic.com/song-exploder-yWw069

…will display this embed player:

(For more detail, head to our RadioPublic embed support doc.)

Did we mention that if you embed a show (rather than a specific episode), the player will automatically display and play the most recent episode? It’ll keep your site fresh without you having to lift a finger.

Start embedding right now by visiting search.radiopublic.com. Enjoy!


Filed under: Embeds

DEL REBOST AL CELLER

ABADEJO AMB TOMACA


L'estiu és l'estació de l'any més generosa des del punt de vista agrarí. No hi ha una altra temporada igual on pogam trobar tanta fruita, verdura i hortalissa fresca. Bresquilles, meló d'alger, meló, paraguaians, prunes, nectarines, cogombres, pimentons, albergines, carabasseta i, com no, tomaques. Precisament amb estes últimes presentarem un plat senzillíssim de preparar que bé podia ser el sopar d'una d’eixes caloroses nits d'estiu.

Per a 2 persones necessitarem:


120 g de molles d'abadejo dessalat

2 tomaques madures

1 branqueta de jolivert

Oli d'oliva verge extra

Sal d’escates.


Ratllar les tomaques i escórrer bé. Piquem el jolivert. Esmollem amb les mans l'abadejo. Agafem un plat prou gran com perquè càpia tot i repartim pel fons tota la tomaca, damunt col·loquem les molles d'abadejo. A continuació el jolivert i reguem amb l'oli. Només ens queda salar el plat. Vos aconselle que amb els dits tritureu les escates de la sal. Es repartirà millor i la notàreu mes. Este plat també podeu preparar-ho amb abadejo sense dessalar, i en eixe cas haureu de dessalar-ho al vostre gust i normalment no farà falta sal.


Un vi blanc verdejo bén fresc vos vindrà molt bé per a acompanyar
Funcionant gràcies a
Aquest planeta és una idea de Miquel Soldevila i Carles Mulet
El disseny és d'Òscar PB
Maquetació i programació feta per Xavi Ivars
Allotjament gràcies a Pikaspart & Fescordell i Infobenissa