la Marina Alta
Els blogs personals en valencià de gent de la Marina Alta, País Valencià
Blogs del planeta
Publicitat
Altres blogosferes comarcals
Blogs d'associacions
Blogs de partits polítics
Altres blogs de la comarca
 

Planeta Marina Alta

Tots els blocs en valencià de la Marina Alta

Alcanalí, l'Atzúvia, Beniarbeig, Benidoleig, Benigembla, Benimeli, Benissa, Calp, Castell de Castells, Dénia, Gata de Gorgos, Jesús Pobre, Llíber, La Llosa de Camatxo, Murla, Ondara, Orba, Parcent, Pedreguer, Pego, Poble Nou de Benitatxell, Els Poblets, Teulada, Tormos, Ràfol d'Almúnia, Sanet i Negrals, Senija, Sagra, Vall d'Alcalà, Vall de Gallinera, Vall de Laguar, Vall d'Ebo, El Verger, Xàbia, Xaló, La Xara

Nausica Nausica

Homenatge a J.V. Foix, en el 25 aniversari de la seva mort (... i 102 del naixement)




Vedat i invitació
I quan ma carn al teu desig s'avença
J.V. Foix 

El vel de la núviaés l’arbre que vols esfullar abans no esdevingui música, el zum-zum que engulvers l’obscur de l’abella.
Hi sures si hidavalles. L’ona llisca dolça sobre el batec mineral que  encrespa l’abim,  amb el sigil que es capbussen les xarxes, comcoven dins l’aljup el peixos blaus dels astres. Davalles riu amunt, fins l’aiguabarreigde l’emergència. Escales pel mugró, amb la set de l’heura i amb la devoció quees munyeixen uns pits de castanya fins extreure’n l’oli.
El vel de la núvia ésl’horitzó del gaudi, com l’empelt efervescent de l’aigua amb l’argila.
  


Nausica Nausica

27 de Gener: Diada Internacional de les víctimes de l'Holocaust



    El dia 27 de gener de 1945 era alliberat el camp d'extermini d'Auschwitz-Birkenau, l'esdeveniment que s'ha elegit per a commemorar les victimes del  nazisme: jueus, gitanos i gent demòcrata i d'esquerres d'arreu d'Europa,  on van tenir un especial relleu els exiliats republicans.
   La fotografia que encapçala aquest post correpon a l'entrada de les tropes aliades al camp d'extemini de Mathausen-Gusen, on van morir

Josep Carrió Marsal, de Pedreguer
i
els tres de Pego:
Carles Sendra Sendra
Vicent Sendra Escrivà
Andreu Sendra Morales

   Estaran sempre en la nostra memòria

                                                        La Gossa Sorda: Tres de Pego



HEDONISTES del nou tAstament

Rebosteria casolana (I). Coca de pasta fullada


Seguint un camí paregut al de fa quasi un any amb la col·lecció de paelles, avui obrim una altra sèrie de ‘posts’, ara dedicats a la rebosteria casolana. A aqueixes preparacions, generalment senzilles que la industria del ram ha anat banalitzant, fent que ens acostumem a nous sabors, on generalment l’excés de dolçor tapa les mancances d’una una matèria primera de baixa qualitat i alt rendiment.
És cert que xafar el terreny de la pastisseria sempre resulta delicat, és la ciència exacta de la cuina i moltes de les preparacions duen un grau de dificultat massa elevat pels no professionals. Malgrat això, no sempre en obradors capaços d’oferir autèntiques obres d’art es té la mateixa cura amb les preparacions habituals i de vegades uns ritmes de producció descompassats amb els de venda fan que se'ns hagen gelat les dents dins d’un pastís d’aspecte meravellós.
Ací les pretensions no són tan altes i sols volem parlar d’aquells productes de rebosteria, no sempre dolça, alguns tradicionals i altres no tant, amb una senzillesa suficient per convidar-vos a que siguen preparats a casa.


Obrim doncs, amb la Coca de pasta fullada, ací amb cabell d’àngel i nous. Per fer-la farem servir dues làmines estirades de pasta fullada sobre una llanda de forn untada de mantega, entre les quals haurem escampat una fina capa de dolç de cabell d’àngel i sobre elles unes quantes nous i una mica de sucre barrejat amb canyella després d'haver pintat d'ou el conjunt. Ho punxem i al forn, a uns 180º fins que canvie a color daurat, i... per llepar-se els dits!

-Quan perda temperatura, segur que sobren voluntaris disposats a ajudar-vos a ‘fer-se amb ella’-



Camilo Mengual 10/1/2012


Nausica Nausica

Je me souviens...: (Del que creia el pare)



que el meu pare
- com abans el seu -
creia fermament que
la paraula és l'home.


dos poals de sabó

La bena de la balança

M'han dit que la justícia és per al poble, i jo hi afegiria que és també per als pobres. Ara ha quedat demostrat: Camps, u més del poble, i a la vista de les proves igual de pobre que molts valencians que viuen amb poquets diners a la llibreta, rep el premi de la justícia del poble, que es posa al costat dels miserables, pobres i desvalguts. L'enhorabona.

Nausica Nausica

El meu vot: culPPables!





Nausica Nausica

Enclaustrament



colla l'anell
mentre pica la pluja
al cobricel



35 anys dels assassinats d'Atocha...




... i ho commemorem el mateix dia que veiem com fan seure un jutge a la banqueta dels acusats per intentar jutjar els crims dels franquisme!

   

Nausica Nausica

Benvinguts a la profecia valenciana de Jaume Sisa






De jardí

Un altre Rhipsalis

L'any passat parlava d'un curiós "helecho" del Brasil i este toca parlar d'un altre. Este té les tiges més grosses, un creiximent més compacte i una major resistència a l'excés/falta d'humitat.Precisament ara és quan està en flor, cosa interessant sols a nivell botànic, ja que el seu tamany és realment insignificant. Però si ens fixem en ell des de lluny la cosa canvia, tant si el deixem en terra

Nausica Nausica

Nausica: cinc anys de bloc




   Dia a dia, a petits impulsos...
   Ara me n'adono que ja he acomplit cinc anys de bloc... I hi he penjat 1360 posts, des d'aquell 21 de gener de 2007 que el vaig encetar amb aquest


   N'estic satisfet de la feina feta i de les amistats trobades.



dos poals de sabó

La llengua i la fe


Senyora,

em sap malament no seguir el canal i les formes administratives de les quals vós sou unadefensora ferma, per remetre-vos aquesta carta per manifestar el nostrerebuig envers la decisió vostra d'acomiadar el tècnic lingüísticdel departament de promoció delvalencià. Pensem que despatxar el dit cap de departament perno haver guardat el sigil que pertoca pel que fa a afers que es sabenper raó del càrrec o funciópot ser una acció obligada per al bon funcionament del'administració pública (i municipal)que tant estimeu. Malgrat això, la situació que el tècnic vadenunciar, ço és, que la senyalització de la campanya del DéniaShopping totalment en castellà, representava també un atemptat encontra d'allò que l'administració pública (i autonòmica)legisla, i com bé sabeu, és l'incompliment de la lleid'Ús i Ensenyament del Valencià.Tanmateix, en aquest cas encara que vós considereu que el tècniccom a inferior ha actuat en contra del superior, cal dir que vós,com a superior, d'una banda pensem que heu exercit un càstig queconsiderem injust (perquè poc secret hi ha quan està a la vista detothom) i d'una altra no hem vist encara quines mesures s'hanexecutat contra qui ha fet la campanya del Dénia Shopping encastellà. Fet i fet, ens sorprén aquesta diferència de criterisentre l'eficiència dels dos inferiors i entre la eficàcia en lesmesures preses en contra.

Nofarem més llarga aquesta text però abans d'acabar voldríemfer-vos saber que desitgem que els dies que anireu a missa iescoltareu amb devoció el retor parlar de la justícia de Déu, dela integritat de la Mare de Déu, de la bondat de Jesús, a més amés de la caritat, de la veritat, de la humilitat i del perdócristians, vós ho sentireu amb el cor inflamat de devoció, com abona cristiana que sou. Confiem que, quan rebreu la comunió, la carnde Jesús vos emplene de totes les virtuts que ell va predicar iil·lumine els vostres actes.

Atentament

Nausica Nausica

Narcís Comadira: celebració de la vida



   Només entrar a fer una ullada al bloc veig que alguns dels meus blocs favorits dediquen posts de celebració als setanta anys que avui acompleix Narcís Comadira. De seguida he decidit d'afegir-me en aquest homenatge espontani, ja que és un dels meus poetes estimats, com podeu veure en alguns posts anteriors:



   Avui però, vull recomanr un llibre molt estimat a casa. És tracta de Fórmules magistrals, un reculls d'articles sobre cuina que, per usar les paraules de la meva Pilar, és "la síntesi perfecta de gastronomia i literatura, és a dir, de gust de viure.
   Per acabar, vull adjuntar-hi també el bell vídeomuntatge que, per a l'ocasió,  ha elaborat Josep Porcar a partir del poema "Ponentada gran".

Nausica Nausica

Manifestació per l'escola pública: la mar negra ha inundat València




  Hi érem, hem estat prop de dues hores sense poder moure'ns de Sant Agustí, mentre la manifestació omplia tot el seu llarg recorregut. Impressionant.
   Ara, estàvem ben acompanyats i contents de no poder avançar ni un pam mentre a prop una jove alçava de tant en tant una cartolina groga on hi havia escrit "Alí Babà i el govern valencià" o, un metres més enllà, una colla animadíssima d'adolescents ESO s'esgarraven la veu cridant "Volem un avió per anar a Castelló"...

el tio cuc el tio cuc

Gran vídeo ninja-friki

Nausica Nausica

Afinitats electives: Jean Fouquet, o la modernitat que irromp del passat




   Incloure la Mare de Déu de la llet, figura principal del cèlebre Díptic de Melun de Jean Fouquet (Tours, 1420 -1481) en aquest recull d'elements plàstics que, per la seua rellevant influència en el meu imaginari he anomenat afinitats electives, constitueix un fet certament excepcional. És una elecció singular perquè es tracta d'un quadre enlloc d'una fotografia, i també per la seva pertinença al passat medieval enlloc de la contemporaneïtat. 
   La forta impressió que m'ha produït justifica  plenament, crec, aquesta elecció: Només veure-la em van atrapar les formes tan potents i sensuals de la Madonna, així com el tractament de la llum que la revesteix d'una extraordinària sensualitat. Un cos d'una bellesa tan rotunda i moderna que arriba a evocar-me determinades heroïnes de còmic de ciència-ficció. 
   

fent marxa

Intent fallit pel Pas del Bandolers i després Fort i Nevera de Bèrnia

La ruta d'avui que hem fet jo i Santi ha sigut molt extranya,la veritat....l'idea era fer el Pas dels Bandolers però a la fi no ha pugut ser,nosaltres confiavem amb la ruta que marcava el llibre Fent Camí on comentava que la senda estava un poc tapada i sorpressa la nostra que només començar la ruta ja estava mig perduda però encara es podia anar un poc perquè havien montonets de pedres i tal,el problema ha vingut prop del Barranc del Curt on hi havien 3 montonets de pedra quasi consecutius i després res de res,hem baixat cap al barranc on posava el llibre que es podia anar i ho hem intentat una bona estona però la vegetació ens passava per dalt del cap....i a la fi hem desistit després d'una hora entre malea,punxes i de tot i hem tornat com hem pugut cap enrere no pel mateix lloc perquè no hi havien referències i hem acabat escalant alguna que altra pedrota. Hem vist que s'acostava un senderista i no ha aplegat ni ha intentar baixar com nosaltres,no entenc com pots enviar a la gent a uns berenjenals així....jo no vos ho recomane. Després per internet he buscat més referències i a prop del corral de bous de Bèrnia pareix que siga més factible el camí perquè aplegues a la fi del barranc. Com encara era promte hem agafat el cotxe i com estavem prop de Bèrnia hem anat al Fort baix l'antenta mirada d'un bou al costat de la pista i després a la nevera de Bèrnia per una senda un poc perduda però molt xula. A la fi prop de 4 horetes per les muntanyes passant un bon matí.

el tio cuc el tio cuc

ja el tio xavi va pel veriue-ho 6....

indignant........i lamentable!

Nausica Nausica

Àlbum, 71: Regust de bogamarins



fent marxa

Ruta pel racó d'Omar,Mascarat i ombria de Bèrnia



Avui era un dia que no sabia cap a on anar,tampoc volia desplaçar-me massa lluny perquè anava a soles i al final he decidit anar a Bèrnia que sempre hi han cosetes noves per vore o algo pendent i a la fi he estat prop de 5 horetes per Bèrnia en un dia extrany on no he fet cap cim ni he aplegat ni al forat ni al fort.

He optat al començar per anar a Cases de Bèrnia i des d'allí baixar cap a Berdiola i després pel camí de la cantera i després cap al Racó d'Omar i a vore si aplegava a la creu que es veu per allí.
No he triat massa bon dia per anar cap allí perquè estava tot banyat però anant amb cuidao he aplegat a l'esmentada creu,la senda va per damunt de la carena però al no ser massa amant de les carenes i sobre tot perquè no era dia per a jugar-se-la per l'aigua que hi havia he anat per baix d'ella fins a aplegar a la creu.



I que fem amb les restes de la cantera i el cotxe tirat per eixa zona? no passa res?


Després de lo de la creueta he decidit a fer un tros més de la senda que va per la zona del Racó d'Omar on hi havien punts verds,la senda estava prou clara però hi havia molta graveta i pedra solta i he aplegat a un punt on hi havien moltes solsides i una rampa prou dureta però ho he deixat per un altre dia que vaja en companyia,igual eixa senda podria donar a la zona del Forat però pareix que estiga encara prou lluny. Per a qui no ho conega el Racó d'Omar és una llengua de terme de Benissa que està a la part sud de la serra de Bèrnia.


La zona del Racó d'Omar-Mascarat per a mi tot i ser més àrida i amb menys vegetació m'agrada prou ja que és una zona supertranquila.....lluny de la massificació de gent en que s'ha convertit la circular de Bèrnia,es respira una sensació molt agradable.
Encara que la part que més m'agrada i si algun dia hem busqueu i no hem trobeu és la zona de la microreserva de flora del camí de la cantera i la zona de les pinades de Berdiola-Cases del Cantal.
Després ja he tornat cap a la Font de Bèrnia-Cabanes i anava pensant si fer la circular però amb certa desgana quan he vist un grup d'almenys 30 persones que havien vingut en autobús i he desistit de fer-la i he optat per buscar el Portitxol des d'una senda que vaig fer de baixada farà uns anys prop de Cases de Bèrnia,al principi la senda prou neta i prou marcada en punts rojos i de vegades verds,però després la cosa es posa més tapada i poc clara i he acabat pujant per un runar aplegant prop de la paret i amb el Portitxol a mà esquerra però enmig hi havia una zona molt pedrossa i he decidit baixar cap a la pista de la Font i després he anat cap al Fort,ja quasi acabant la pista del Fort escoltava els bous fer prou soroll i he vist un parell que baixaven cap a la zona on anava a passar jo,he gravat un minivídeo i he evitat tindre problemes i he baixat cap avall i com hem trobava prou bé encara he anat cap a la Font novament a beure i ja després de tornada a Cases a pel cotxe i cap a casa.
De tornada he fet una xicoteta parada a les pintures de l'Abric on no havia estat mai,he quedat prou decebut la veritat.


Nausica Nausica

Envits de duna


(Foto: Yan Mcline)


envits de duna
capalts i plens de febre
fitant la lluna



dos poals de sabó

Sarcasme

La burocràcia és com un pilot de neu en un allau però de virtuts meravelloses. Implacable en la caiguda, però que sorprenentment és capaç d'evitar les lleis de la física.

Arran del cas del tècnic lingüístic de Dénia, és impressionant i terrible comprovar com l'administració pública és implacable amb els errors d'alguns dels treballadors malgrat tenir raó el subordinat, mentres que de l'altra banda és tan fluixa amb els superiors més ineptes.

L'enhorabona PP de Dénia per la vostra valenciania. Visca la vostra boca plena de les amoroses i belles paraules de la dolça llengua valenciana. Honrosa és la vostra caritat cristiana.
Funcionant gràcies a
Aquest planeta és una idea de Miquel Soldevila i Carles Mulet
El disseny és d'ooopb.com!
Maquetació i programació feta per Xavi Ivars
Allotjament gràcies a Pikaspart & Fescordell